HO SABIES?
L’illa de Cabrera, la més gran de l’arxipèlag que duu el mateix nom i que avui és parc nacional marítim i terrestre, a principis del segle XIX va ser un camp de concentració

L’illa de Cabrera, la més gran de l’arxipèlag que duu el mateix nom i que avui és parc nacional marítim i terrestre, a principis del segle XIX va ser un camp de concentració


Entre els mesos de maig i de juny de 1809, durant la guerra de la Independència, van arribar a Cabrera uns 9.000 presoners francesos, procedents sobretot de l’exèrcit napoleònic derrotat a la batalla de Bailèn. Durant cinc anys Cabrera va ser una presó militar, dura i peculiar per la singularitat de l’indret on es troba, pobre i aïllat, sense cap mena de condicions de salubritat. La supervivència hi va ser molt difícil, perquè sovint els aliments no arribaven a temps i els presos es van veure forçats a menjar herba, sargantanes o rates. L’única font d’aigua potable de l’illa va ser del tot insuficient, a part d’objecte de disputa i de discussions. El maig de 1814 van alliberar els supervivents, només 3.600.

Els records materials que es conserven d’aquest episodi són escassos. Devora Cas Pagès trobem una zona arqueològica anomenada les “Barraques dels presos napoleònics”, amb restes de deu petites habitacions que van formar part del campament que van construir els mateixos reclusos a partir de l’any 1810. Van reutilitzar restes paleocristianes –del romà tardà o bizantines—, potser d’un monestir del segle VI.

El Monument als Presoners Francesos, situat prop des Celler, a la vall coneguda com ses Quatre Quarterades, va ser aixecat el 1847 pels components d’una esquadra francesa a les ordres del príncep de Joinville. Va ser erigit en memòria de l’estada tràgica d’aquests presoners a l’illa. Té un sòcol o fonament de planta quadrada que apareix tancat, a tall de protecció, per una barana de ferro amb elements ornamentals. Damunt del sòcol s’aixeca l’obelisc de pedra de Santanyí, de 7,23 m d’alçària; té una base cúbica, de la qual arranca la columna piramidal, rematada per una creu de ferro. Conté els fonaments d’una ossera en què es van dipositar les restes dels presoners morts a Cabrera, trobades pels promotors del monument.

L’actual i magnífic parc nacional recorda el trist i avui tan llunyà comiat que va deixar J. P. Pierre Péllissier, un dels supervivents francesos de 1814:

"Adéus penyes, adéu muntanyes,
illa d’exili i d’esclavitud.
Adéu barraques i adéu platges.
Ja era hora de deixar-vos!”




lineasTornarlineas





PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears