HO SABIES?
La producció de sal a Eivissa s’inicià amb l’arribada de fenicis i cartaginesos, i s’ha mantingut activa fins avui.

La producció de sal a Eivissa s’inicià amb l’arribada de fenicis i cartaginesos, i s’ha mantingut activa fins avui.


La producció de sal a Eivissa és ancestral. La seva explotació s’inicià amb l’arribada de fenicis i cartaginesos, continuà amb els romans, i tot i que no hi ha constància escrita se suposa que seguí amb els vàndals i els bizantins. En el segle X arribaren els àrabs, d’ells provenen les primeres notícies que constaten l’explotació salinera durant la seva estada a l’illa. I per documents anteriors a la conquesta catalana se sap que algunes ciutats-estat italianes ja comerciaven llavors amb la sal d’Eivissa.

Amb la conquesta catalana en 1235, els senyors feudals obtingueren el repartiment dels beneficis derivats de les salines i de la venda de sal. Però pocs anys després s’establí que el producte també havia de beneficiar a la comunitat d’Eivissa i els seus habitants, que podien extreure sal per vendre-la lliurement a canvi de pagar un impost. La sal significava riquesa per a l’illa, i de fet fou la principal font de finançament de l’òrgan de govern local, la Universitat.

En 1709, les salines s’arrendaren al mercader genovès Joan Baptista Visconti, qui les explotà fins que, finalitzada la guerra de Successió, Felip V s’apropià d’elles "per drets de conquesta”.

En 1871 foren venudes a un particular, i actualment són explotades per l’empresa Salinera Española SA.



El 7 de gener se celebra la festivitat de Sant Ramon de Penyafort, patró dels col·legis d’advocats catalans.
EL 7 DE GENER SE CELEBRA LA FESTIVITAT DE SANT RAMON DE PENYAFORT, PATRó DELS COL·LEGIS D’ADVOCATS CATALANS..
Sant Ramon de Penyafort fou un frare dominicà català del segle XIII. Va néixer a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) el 1180, i...
El cant de la Sibil·la
EL CANT DE LA SIBIL·LA. El cant de la Sibil·la, versió en llengua vulgar del Iudicii signum, figura que una sibil·la pagana anomenada Eritrea profetitza l’arribada de Crist i els signes cruents de la fi del món.
L’emocionant cant de la Sibil·la és interpretat a l’ofici de Matines de la Nit de Nadal, el 24 de desembre, a bona part de les...
El primer titular de l’oratori del Castell de Capdepera fou sant Joan, però es canvià per la Mare de Déu de l'Esperança per la protecció que brindà als gabellins contra els corsaris.
EL PRIMER TITULAR DE L’ORATORI DEL CASTELL DE CAPDEPERA FOU SANT JOAN, PERò ES CANVIà PER LA MARE DE DéU DE L'ESPERANçA PER LA PROTECCIó QUE BRINDà ALS GABELLINS CONTRA ELS CORSARIS..
L'oratori del Castell de Capdepera és conegut amb el nom de Nostra Senyora de l'Esperança, data de principis del segle XIV i es documenta ja l'any...
La primera escenificació d’un pessebre la va fer sant Francesc d'Assís a l’església del Convent del Greccio, Itàlia, durant la Missa de la nit de Nadal de 1223.
LA PRIMERA ESCENIFICACIó D’UN PESSEBRE LA VA FER SANT FRANCESC D'ASSíS A L’ESGLéSIA DEL CONVENT DEL GRECCIO, ITàLIA, DURANT LA MISSA DE LA NIT DE NADAL DE 1223..
El betlem o pessebre és la representació gràfica del naixement de Jesucrist, i constitueix un dels costums més populars del Nadal....
Les matances
LES MATANCES. Les matances són un punt de referència important del calendari pagès de final de tardor i de l’hivern. Entre sant Martí i santa Catalina, tot és a punt per començar la feina. Es tracta de matar el porc i de fer les operacions destinades a l’elaboració i aprofitament de la carn i altres parts de l’animal.
...
L'absència de serps a Eivissa no és cap llegenda, sinó una peculiar realitat a la zona mediterrània on es troba situada.
L'ABSèNCIA DE SERPS A EIVISSA NO éS CAP LLEGENDA, SINó UNA PECULIAR REALITAT A LA ZONA MEDITERRàNIA ON ES TROBA SITUADA..
Aquest fet motivà el nom que els púnics li atorgaren, Ebusus, en pensar que la manca de serps en estat natural era deguda a la protecció que el...



 1  2  3  4  5  6  siguiente