• Rutes culturals
• Rutes paisatgístiques
• Itineraris guiats

•  

• Museus
• Galeries
• Espais expositius

• Espais naturals
• Espais d’interès paisatgístic

•  

•  

•  

•  

•  

Fou un dels barris jueus més importants del Mediterrani, on visqueren coneguts savis, metges, astrònoms i els famosos cartògrafs Cresques, Abraham i Jafuda Cresques. Passejar pel Call -nom que rebia el barri jueu en el territori de la Corona d’Aragó-, amb el silenci, la penombra i la calma que regna en aquests carrerons plens de giravolts, és comprovar que l’esperit medieval es manté viu.

01.Plaça de Cort

El judaisme és la religió monoteista (creient en un sol Déu) més antiga i anicònica (mancada de símbols). Històricament, ha estat el bressol del cristianisme i l'Islam. El terme judaisme es refereix tant a la religió i la cultura com al grup ètnic. Com a religió, el judaisme es fonamenta en la seva fe en un sol Déu, el Déu d'Abraham, pare dels jueus, anomenat Adonai; en les seves Sagrades Escriptures, la Torah, que els cristians reconeixem com a part de l'"Antic Testament", i en l'esperança en el Messies. A diferència d'altres religions, la jueva no està centrada en un profeta o en un Salvador, sinó en la idea d'un poble escollit.

No hi ha certesa sobre la possible arribada dels jueus a Mallorca abans de l'època cristiana. Per a les Balears, la data segura més remota és el 423, el 13 de febrer concretament: una carta encíclica del Bisbe Sever parla de la conversió de la sinagoga menorquina ocorreguda l'any 418. Donats els importants llaços i vincles que unien ambdues illes, es pot suposar una correspondència, és a dir, que també hi hagués un nucli hebreu a Mallorca. De fet, l'escriptor cristià Eusebi ens informa, tot i que sense massa precisió, que allà per l'any 137 "van arribar molts jueus a Mallorca amb els seus majors rabins", sense que, desafortunadament, tinguem prova documental ni arqueològica d'aquest fet.

El bisbe refereix en la seva carta que a Menorca hi havia 540 jueus. Quan el rabí de la comunitat, Teodor, s'havia absentat per cert temps a Mallorca, un prevere enviat per Sant Agustí per dipositar les relíquies de Sant Esteve a Espanya va fer escala a Maó. L'absència accidental del rabí i la presència de l'important viatger donaren lloc a una disputa religiosa entre cristians i jueus que durà uns dies. En tornar Teodor va haver-hi fins i tot una baralla, durant la qual els bàndols es llençaren pedres, i es produí la miraculosa conversió col·lectiva dels jueus, fins i tot del rabí. Després es va destruir la sinagoga.

Aquest episodi se situa entre les últimes disposicions a favor dels jueus i el canvi d'actitud de Teodor II, que va prohibir l'any 438 l'edificació de sinagogues, fins llavors protegida per les autoritats romanes. A Maó, l'assimilació dels jueus després de la conversió sembla haver estat definitiva.

Call és el nom que rebia, a l'àmbit de la Corona d'Aragó, el barri en què vivien els jueus. Ve del llatí callum, "carreró", o potser, amb major probabilitat, de l'hebreu Kahjal, "congregació". A la resta de la Península Ibèrica es va conèixer amb el terme de judería.

Sabem que en època musulmana, l'Aljama, com es denominava el Call, es trobava al costat de l'Almudaina (La Fortalesa). Jueus i musulmans van conviure en pau en la Madina Mayurqa.

02.Antiga aljama musulmana

En els primers temps de la conquesta, el Call estava situat entre l'actual carrer de la Victòria i el Palau de l'Almudaina. Apareixen, tanmateix, altres topònims que fan pensar en la presència de jueus a d'altres zones de la ciutat.

L'Aljama musulmana ocupava els terrenys que queden entre els carrers Conquistador, Victòria i Palau Reial. Aquest recinte estava fortificat, tenia una sola porta d'entrada i probablement un sol carrer longitudinal. Tenia banys, horts i cases, tant a la part superior com a la part inferior.

L'any 1299, el Call es va traslladar, per decret reial, cap a la zona compresa entre el convent de Sant Francesc, el castell del Temple i l'actual convent de Santa Clara. Posteriorment, el lloc on s'ubicava l'Aljama jueva d'època musulmana fou ocupat pel Convent dels Pares Dominics, que forçaren la comunitat jueva a abandonar la barriada i ocupar un espai més a l'est, el Call Major pròpiament dit.

03.Arc de l'Almudaina

L'Arc de l'Almudaina és una porta d'origen romà transformada pels musulmans i també pels cristians al llarg de l'Edat Mitjana. Aquest arc formava part del recinte emmurallat de la Palma romana. En època islàmica es continuà utilitzant, i era una de les portes d'accés a la zona administrativa de l'Almudaina.

Durant la islamització de Mallorca, la seva capital, Madina Mayurka, es trobava dividida en dos recintes emmurallats: l'Almudaina i la Medina. La paraula Almudaina significa en àrab fortificació, i en aquesta ciutadella emmurallada s'ubicava l'Alcàsser o castell dels governadors islàmics, i hi residien els membres de la classe social acabalada i la classe militar. A la Medina hi vivia el poble. Durant les revoltes populars, o quan sorgien conflictes entre els habitants de la Medina, els habitants de l'anomenada Almudaina tancaven les portes d'accés al seu recinte i quedaven aïllats. A l'època musulmana, l'Aljama, o barri jueu, es trobava inclosa en el recinte de l'Almudaina.

04.Museu de Mallorca

C. Portella. Una de les hipòtesis manejades és que els primers jueus van poder arribar a Mallorca sota el guiatge dels fenicis, bé com a mà d'obra assalariada o bé com a esclaus. Les primeres notícies certes de la seva presència a Mallorca són de caràcter literari. Daten del segle V i es vinculen amb les figures de Sever i Consenci.

Si les referències escrites per aquests segles són exigües, més ho són les materials. Un dels pocs testimonis a l'abast són unes "làpides" sepulcrals que, malgrat aquest nom, no són de pedra, sinó de plom.

A les rodalies de la Plaça de Santa Catalina, a l'època medieval, s'hi situava el cementiri jueu, a vora de l'antiga porta de la ciutat que donava a Portopí. Aquesta zona del Puig de Sant Pere no s'urbanitzà en època musulmana, de manera que els enterraments havien de descendir de l'Aljama de l'Almudaina, creuant la Riera —avui el Born— i passar pels actuals carrers de Sant Feliu o d'Apuntadors, fins arribar al cementiri. Per això, aquesta plaça es conegué com a Fossar Antic.

05.Call Major

Confluència carrers del Call / Santa Clara / Monti-sion / Sol. Durant la major part del segle XIII, la situació dels jueus mallorquins es consolidà, desenvolupant activitats comercials, artesanes i financeres. Però a partir de 1270 l'església començà a pressionar la comunitat jueva perquè aquesta visqués en un barri separat dels cristians i per limitar les seves activitats. El bisbe de Mallorca decretà que els esclaus de jueus que es fessin cristians adquiririen automàticament la llibertat.

En 1290, un decret firmat pel Rei Alfons III d'Aragó determinà la construcció d'un call a Palma. El lloc designat fou una zona situada a l'extrem est de la ciutat, allunyada dels barris de major trànsit i interès comercial. El nou call, el Call Major, va perdre el seu caràcter de barri —el principi del qual no era més que agrupar-se per afinitat ètnica-religiosa-cultural—, per passar a ser un enclavament tancat, per obligació imposada per les lleis. La superfície del Call Major incloïa un espai urbà delimitat al nord per la Plaça de Sant Francesc i l'actual carrer de Ramon Llull, a l'est pels carrers de Botons, Calders i Salom, al sud pels actuals carrers de la Posada de Montserrat i Sant Alonso, i a l'oest pels carrers de Santa Clara i Pare Nadal.

El Call Major tenia les seves pròpies institucions polítiques, jurídiques, religioses, administratives, tributàries i educatives, i depenia directament del Rei. De fet, els jueus eren considerats propietat de la corona.

06.Antiga sinagoga

C. Monti-sion. La sinagoga apareix en servei a començaments de 1300. Estava situada al lloc que avui ocupen el col·legi i l'església dels jesuïtes al carrer de Monti-sion. Va ser tancada en 1315 per ordre del Rei Sanç de Mallorca. Quan els jueus recuperaren els seus béns a canvi del pagament de 95.000 lliures, la sinagoga no els va ser tornada, sinó que fou convertida en oratori cristià, dedicat a Santa Fe. El fet de tenir una església dins del Call provocà nombrosos conflictes. Finalment, en 1323 els jueus sufragaren la construcció d'una altra església de Santa Fe (l'actual) fora del Call. L'edifici de la sinagoga vella va ser dedicat a usos profans, i en 1392 es tornà a edificar en el seu solar un oratori cristià, dedicat a la Verge de Monti-sion, que el 1561 passà a ser església dels jesuïtes; aquests, deu anys més tard, la van demolir i començaren a construir l'església actual.

07.Plaça del Prevere Miquel Maura

En 1391, una revolta camperola propiciada per buit de poder després de la mort del bisbe i del Rei Joan I, fill de Pere IV, fou desviada cap als jueus, que representaven la cara més feble del poder reial. Els motius del descontentament foren nombrosos: l'injust repartiment dels impostos, el control abusiu de les institucions del govern per les classes altes urbanes, la carestia de blat, qüestions d'usura, etc. Tot això alimentat per prèdiques antisemites per part de certs clergues i comptant amb la connivència del jutge de la ciutat. Els notables es posaren fora de perill al Castell de Bellver.

Fou un esclat de violència que s'havia iniciat aquell mateix any pel més de juny a Sevilla, i que va recórrer com una reguera de pólvora la geografia de Castella i Aragó.

La nit del 2 d'agost de 1391, més de tres-centes persones van morir al Call de Palma. Moltes altres aconseguiren fugir, sobretot cap al nord de l'Àfrica. Fou una gran pèrdua humana, intel·lectual i econòmica per a Mallorca. D'altres es van convertir al cristianisme, i la resta, reforçats per un grup de jueus portuguesos arribats l'any 1395, foren objecte de la segona conversió general en 1435. El Call mai no acabà de recuperar-se d'aquest cruent cop. L'endemà de l'assalt es produïren les primeres conversions.

Entre 1390 i 1392 es dictaren disposicions tot prohibint la fugida de jueus cap al nord d'Àfrica, disposicions que només podien ser burlades mitjançant suborns. Així com l'ordre de portar sempre visible al pit la rodella, com a símbol discriminatori.

08.Sinagoga Major

A l'actual carrer de la Posada de Montserrat s'hi obria una altra sinagoga, la denominada sinagoga Major, nom que rebia aquesta de caràcter públic, per diferenciar-la de la sinagoga nova o privada, que es trobava al carrer de la Pelleteria. La sinagoga Major subsistí fins a la massiva conversió de 1391, any en què tots els béns del Call passaren al fisc real. Entre els anys 1420 i 1435, va tenir novament un breu període de funcionament.

09.Antic mercat

Plaça de Sant Jeroni. Una tradició històrica situava el mercat del Call Major als voltants d'aquesta plaça, probablement per la proximitat amb una de les portes de sortida del Call Major. No obstant això, les últimes investigacions vénen a confirmar que cristians i jueus compartien mercat fora del Call, per a l'adquisició de fruita, verdura i peix, tot i que als jueus se'ls reservava l'accés al mercat a determinades hores del dia.

10.Casa de Cresques Abraham i de Jafudà Cresques

Bifurcació carrers del Sol i de Ramon Llull. A prop d'aquest punt de l'itinerari, concretament al carrer de Botons, creuen alguns historiadors que es trobava la casa familiar de Cresques Abraham i Jafuda Cresques, els dos cartògrafs sens dubte més prestigiosos de l'escola mallorquina, als quals s'atribueix l'obra del famós Atles Català, realitzat en 1375.

Es tenen poques dades sobre la vida de Cresques Abraham (1325-1387). El seu ofici es coneixia com a "il·luminador de mapamundis i brúixoles". Se'l considera més un artista que un tècnic. Es relacionà amb el rei Pere IV d'Aragó El Cerimoniós, de qui rebé l'encàrrec d'elaborar el mapamundi conegut amb el nom d'Atles català.

Jafuda Cresques (1350-1410) era fill de Cresques Abraham. Quan en 1391 es va convertir al cristianisme, adoptà el nom de Jaume Ribes. Talment com el seu pare, gaudí d'un ampli reconeixement com a cartògraf i fou nomenat Magister cartorum navigandi de la Cort.

L'Atles Català consta de sis pergamins. Dos d'ells contenen informació cosmològica, astronòmica, astrològica, un calendari perpetu, una taula per al càlcul de les marees i la figura d'un home marcat pels signes del zodíac. Els quatre restants reprodueixen cartes nàutiques de la Mediterrània oriental i occidental, així com dels territoris asiàtic i africà que es coneixien fins aquell moment. Tot això acompanyat d'un dibuix de detalls orogràfics i hidrogràfics, així com miniatures de reis, ciutats, animals i plantes. És el primer en incloure una Rosa dels Vents amb els 32 rumbs i els noms dels 8 vents, que donen a l'atles un elevat valor artístic i ornamental, en un moment històric de gran esplendor de l'art gòtic. L'Atles Català es conserva a la Biblioteca Nacional de França, a París. Va ser realitzat probablement per a l'educació de l'infant Joan, fill de Pere el Cerimoniós, i fou enviat posteriorment com present al futur rei de França, Carles VI.

11.Escoles hebraiques

C. de les Escoles. El topònim Carrer de les Escoles s'atribuí durant molts anys a les escoles hebraiques que se suposava es localitzaven aquí o als seus voltants, per la seva habitual proximitat amb la sinagoga en època medieval. No obstant això, segons les últimes investigacions, aquest nom fa referència a l'escola que fundaren els jesuïtes.

Així com la cultura cristiana medieval estava fonamentada en l'església, en el cas dels calls la cultura s'iniciava a les escoles de diferents nivells que arrelaven a les sinagogues. Els jueus mallorquins s'interessaren per les escoles dels pobres, i si eren rics procuraven mestres particulars als seus descendents.

12. Carrer de la Pelleteria

El Call Major tindria una forma similar a la d'un rectangle, l'esquema viari del qual seria bastant similar a l'actual, excepte que en 1350 hi havia una prolongació del carrer Pelleteria creuant l'actual illa. La regularitat dels carrers que creuaven el Call de nord a sud, travessant les grans vies (actuals carrer del Sol, Monti-sion i Posada de Montserrat) obeeix a antigues vies musulmanes; en canvi, la distorsió que presenta el tram del carrer de la Pelleteria cap a la porta del Temple, es deu al conducte final de la sèquia que proveïa d'aigua la zona del Convent de Santa Clara.

En aquest carrer es pot visitar un dels comerços més antics de Palma: l'emblemàtic forn-pastisseria de Can Miquel. Quant a la cultura gastronòmica, alguns especialistes veuen el segell salomònic inconfusible en especialitats mallorquines, actualment amb variants en els seus ingredients originals. L'ensaïmada es relaciona amb les bulemes sefardites, els cocarrois i els robiols amb els borekes, així com les panades de Pasqua i els crespells.

13.Església de Santa Eulàlia

A partir de 1413, amb les disposicions decretades pel Rei Ferran, els jueus pateixen una situació molt difícil. Arran de la conversió de 1435 el Call Major es va tancar. Aquesta conversió es produí a partir de les acusacions contra quatre jueus, entre ells el rabí de la comunitat. Se'ls inculpava haver representat la passió de Crist amb un esclau moro. Els acusats foren condemnats a mort. Però, davant la petició de conversió al cristianisme dels reus, l'execució es va suspendre. Llavors, tots els membres del Call demanaren el bateig i imploraren el perdó per als condemnats. Aquest gest va commoure a les autoritats religioses, que, d'acord amb el virrei, perdonaren els nous cristians. Uns dos-cents jueus es batejaren a la parròquia de Santa Eulàlia en el termini dos dies, i la sinagoga es va tancar. És el final oficial del judaisme a Mallorca, fins i tot mig segle abans de l'expulsió dels jueus d'Espanya.

El Call Major fou abandonat gradualment pels conversos, en benefici del Call Menor, situat als carrers de l'Argenteria, de Jaume II i de Sant Bartomeu.

De la parròquia resulten d'interès la primera capella de l'esquerra, si accedim pel portal lateral del temple, també anomenat portal dels Argenters, per ser l'ofici que més predominava entre els conversos. Es tracta de la capella de la Confraria de Sant Eloi, sant patró de ferrers i argenters, el símbol dels quals és el gerro de plata que veiem, al retaule i a la làpida de marbre que hi ha al terra

14.La Casa Negra

Escales de la Costa del Teatre. La Inquisició s'instaurà a Mallorca el 1488, i fou abolida el 1812 per les Corts de Cadis. Va ser instaurada novament el 1814 sota el regnat de Fernando VII, i fou abolida definitivament el 1820. La seu del Tribunal del Sant Ofici s'ubicava a l'actual Plaça Major; era denominada la Casa Negra, i comptava amb la presó de la Inquisició. La Casa Negra, que ocupava gran part de l'actual Plaça Major, va ser assaltada pocs dies després de l'abolició definitiva de la Inquisició el 1820. El poble saquejà l'edifici i cremà la documentació. Una de les portes de fusta d'aquesta presó, amb 365 claus formant figures geomètriques, fou traslladada a la finca d'Alfàbia, a Bunyola, als peus de la Serra de Tramuntana. La campana que toca els quarts a l'Ajuntament de Palma procedeix també de l'esmentada presó.

15.Antiga sinagoga

C. de les Monges, 6. Segons alguns autors, aquí es troben els vestigis de la més antiga sinagoga de Palma, al solar on se situava el convent de Sant Bartomeu, de les monges de la Misericòrdia, i on ara s'alça el Banc d'Espanya. Alguns adjudiquen a aquesta sinagoga l'origen dels capitells decorats amb motius vegetals que s'exposen al Museu de Mallorca.

La història dels jueus a Mallorca no difereix gaire de la història dels jueus a Espanya, però en el que sí que és diferent, probablement pel fet de la insularitat, és en el destí que van córrer els jueus conversos. A l'illa, la violència física contra els jueus fou substituïda per la de la marginació social, la por i els insults.

En el decenni 1670-1680 el panorama canvia completament, alhora que els estatuts de puresa de sang dictats després dels actes de fe de l'últim terç de segle prenen una altra dimensió.

L'any 2001, a la seu d'Arca (Associació per a la Revitalització de Centres Antics) es constituí l'associació Arca-Llegat Jueu, que té com a objectius: la protecció, promoció i recuperació del llegat jueu a l'àmbit de les illes Balears, amb la publicació d'estudis i la promoció d'excavacions, entre d'altres. A més s'organitzen trobades, conferències, jornades, concerts de música sefardita, mostres de la gastronomia jueva i anualment se celebra la festa de l'hannuka (festa de la llum). Entrar a la Xarxa de Calls d'Espanya ha estat un objectiu conjunt tant d'Arca-Llegat Jueu com de l'Ajuntament de Palma, que finalment s'ha vist complert.

16.Porta dels Jueus

Final Carrer de Sant Bartomeu. No consta de manera explícita que el Call Menor tingués una tanca, però es pot suposar que comptava amb algun tipus de tancament. A diversos documents del Capbreu de Nunó Sanç s'esmenta l'existència d'un murum grossum o mur gran que discorria entre el carrer de Sant Bartomeu i la plaça del Mercat, possible resta de la muralla del tercer recinte d'època musulmana. En aquest mur, a l'extrem d'aquest carrer que desemboca a la Plaça de Cort, hi havia una porta. D'aquesta manera, l'accés principal al Call de l'Almudaina —l'anomenada Porta dels Jueus— es trobava gairebé frontalment situada amb l'entrada al Call Menor. De fet, el 1861 l'Ajuntament procedí a retirar d'aquest punt uns pilons adossats a les façanes que impedien el pas a carruatges i cavalleries, i entorpien el de persones. Restes testimonials d'aquesta possible porta?