RUTES >
buscador

ELS PAISATGES DE RAMON LLULL. Recorregut per la Mallorca lul·liana


Encara que Ramon Llull era un viatger intrèpid i un ciutadà del món, Mallorca fou la seva llar. Aquí va ser on als 30 i pocs anys, per una inesperada revelació va canviar la seva vida, i, després de retirar-se al Monestir de Randa, decidí dedicar-la a les lletres, a cristianitzar els infidels i a difondre la llengua àrab tot creant escoles i monestirs arreu del món com el de Miramar, a Valldemossa. Llull és un dels personatges més gegantins de la nostra història i aquesta ruta proposa acostar-se al seu llegat, encara palpable a diferents punts de l’illa.

ruta.jpg

01.Plaça Major


Itinerari literari de Ramon Llull
Començam la descoberta dels indrets lul·lians de Mallorca a la Plaça Major de Palma. A la façana de l'edifici de l'angle nord de la plaça hi ha una làpida que recorda el lloc on, segons la tradició, es trobava la casa natal de Ramon Llull. La Societat Arqueològica Lul·liana instal·là la placa el 1888. La inscripció diu així: "1888/En aquest lloch estava,/segons tradició, la casa/natalícia del gran savi/i Benaventurat màrtir/1232 Ramon Llull 1315".

Aquesta làpida ens serveix per situar la conversió de Ramon Llull, que fins als trenta anys es considerà «trobador de l'amor humà», immers en una vida materialista i mundana. A partir de les cinc aparicions de Crist crucificat, decidí dedicar la seva vida a lloar Déu; es convertí en «joglar de Déu». Ramon Llull, en el poema Lo Desconhort ens ho comunica íntimament:

Quan fui gran e sentí del món sa vanitat,
comencí a fer mal e entrí en pecat,
oblidant Déu gloriós, seguint carnalitat;
mas plac a Jesucrist per sa gran pietat,
que es presentà a mi cinc vets crucificat,
per ço que el remembràs, e en fos enamorat
.

02.Església de Santa Eulàlia


A l'església parroquial de Santa Eulàlia de Palma, se situa la llegenda de l'entrada del jove Llull quan perseguia una bella dama de la qual s’havia enamorat. El poeta Joan Alcover i Maspons (1854-1926) recull l’episodi en el poema "Mallorca i Ramon Llull":

Un jorn, per a guarir-lo de sa passió insensata,
li diu la dama bella: — Ramon… mira'm al pit.—
I mostra la ferida que la podreix i mata.
Baf de sepulcre olora lo foll amant… i esclata
en llum son esperit.

03.Basílica de Sant Francesc


El sepulcre de Ramon Llull se situa a la segona capella radial de la capçalera de la basílica de Sant Francesc. És obra de Francesc Sagrera, de l'any 1487. A la part inferior hi ha els nínxols on havien d'anar les figures al·legòriques de les set arts, el trivium i el quadrivium; al mig, els escuts de Mallorca, dels Reis Catòlics i del llinatge Llull; a dalt, el sarcòfag del Doctor Il·luminat, amb una estàtua jacent, amb dos àngels al capdamunt que acompanyen al cel l'ànima del difunt. Hi situam una estrofa del Cant de Ramon, que parla autobiogràficament de la vellesa. El poema data, possiblement, de la fi de l'estada de Llull a París, cap a 1299. És una autèntica joia de la lírica lul·liana pel seu caràcter pregonament humà i per les seves notes de sensibilitat:

    Sóc hom vell, pobre, menyspreat,
    no hai ajuda d'home nat
    e hai trop gran fait emparat.
    Gran res hai de lo món cercat;
    mant bon eximpli hai donat:
    poc són conegut e amat.
    Vull morir en pèlag d'amor…


Segons la tradició, Ramon Llull, cap a 1316 fou lapidat a la ciutat nord-africana de Bugia. Greument ferit, fou recollit per uns mariners genovesos i morí al vaixell que el transportava a Mallorca, davant les costes de l'illa. Gaston Vuillier ens recrea la llegenda: "A Bugia fou ferit, i finalment apedregat pels habitants a les portes de la ciutat. Uns pescadors genovesos recolliren el seu cadàver i partiren cap a llur pàtria. Però quan es creien entrar al port de Gènova, es van trobar que eren davant Mallorca. Resolgueren seguir novament l'objectiu de llur viatge, però el vaixell, retingut per una força misteriosa, no avançava malgrat llurs esforços i a despit del vent favorable que inflava les veles. Baixaren a terra, van contar aquell prodigi, i finalment comprengueren que havien de retornar a aquesta terra el cos de Ramon Llull. Llavors, reprenent el viatge, el realitzaren sense obstacles".

Continua Vuillier: "S'havia decidit que el cadàver seria dipositat a l'església de Santa Eulàlia, on reposaven les cendres dels seus avantpassats; però els religiosos de Sant Francesc el van reclamar com a membre de la seva comunitat, i fou col·locat amb gran pompa dins la sagristia del convent i més tard transportat a la sepultura que actualment ocupa".

04.Passeig de Sagrera


A l'inici del passeig de Sagrera es troba el monument que la ciutat de Mallorca aixecà en honor del seu més gran fill, Ramon Llull. L'escultura de bronze és obra d'Horacio de Eguía, i data de l'any 1967. La base que sosté l'escultura reprodueix alguns versicles en les tres llengües vehiculars usades pel Doctor Il·luminat. L'escrit llatí reprodueix un dels proverbis de Lul·lians: "Justitia procuram pacem et injuria bellum. Humilia verba sunt nuntii pacis et superba belli" (Liber Proverbiorum)" (La justícia procura pau i la injúria guerra. Les paraules humils són nuncis de pau i les superbes de guerra" Llibre dels Proverbis).,El text català reprodueix el versicle 295 de l'Amic e Amat: "Amor és aquella cosa qui los francs met en servitud e a los serfs dóna llibertat“.

Cap a l'any 1274, després de davallar de la muntanya de Randa, Ramon Llull féu una llarga estada al monestir cistercenc de Santa Maria de la Real. Hi escriví alguna obra, com el Llibre d’Ave Maria, el treball titulat l’Art abreujada d’atrobar Veritat, que constitueix la primera peça del seu sistema filosòfic, i el Llibre del gentil e dels tres savis, una obra apologètica en la qual aplica el seu sistema o Art. Al centre del claustre, destaca una imatge de Ramon Llull; aquesta escultura és obra d’Andreu Orell Salvà, de 1952, i presenta el Doctor Il·luminat mostrant el Llibre d’Ave Maria. El Llibre del gentil e dels tres savis, parla bellament de la natura, com en aquest fragment: “Estant lo gentil en esta consideració e en est treball, en coratge li vénc que es partís d’aquella terra, e que se n’anàs en terra estranya, si per aventura poria atrobar remei en sa tristícia; e pensà que se n’anàs en una gran forest, la qual era abondosa de moltes fonts, e de molts bells arbres fruiters, per los quals lo cor podia haver vida. En aquella selva havia moltes bèsties, e moltes aus de diverses maneres; e per açò cogità d’estar en aquell ermitatge per veer e odorar les flors, e per la bellea dels arbres, e de les fonts, e de les herbes aesma és d’haver alcun refrigeri a sos greus pensaments qui molt fort lo turmentaven e el treballaven”.

05.Monestir de Miramar


Entre Valldemossa i Deià, poc abans de Son Marroig, trobam l’antic monestir de Miramar. El 1276 l'escola missional de Miramar fou creada pel rei de Mallorca Jaume II, a instàncies de Ramon Llull. Al Blanquerna, datat cap al 1283, Ramon Llull esmenta explícitament Miramar amb aquests versos:

Remembrant han frares menors
lo Salvador, qui volc vestir
ab si lo sant religiós,
e han fait Miramar bastir
al rei de Mallorca amorós.


La mateixa obra, Blanquerna, insisteix en la creació de Miramar: “Tots jorns cogitava lo bisbe com pogués atrobar alcuna manera per la qual molt pogués honrar lo fruit que nostra Dona hac en son ventre per gràcia de sant Esperit. Un jorn s’esdevenc que lo bisbe tenia sènet, e preïcava als clergues, a los quals demanà de consell com pogués molt honrar lo fruit beneit de nostra Dona. Ventura e cas fo que en aquell sènet hac un clergue que era d’una illa sobre mar, la qual és de l’apellat En Jacme, rei de Mallorques. Aquell rei és bé acostumat e ha devoció com per preïcació fos honrat Jesucrist enfre’ls infeels; e per açò ha ordenat que tretze frares menors estudien en aràbic en un monestir apellat Miramar, apartat, assegut en lloc covinable, e ha’ls proveïts a llurs necessitats; e com sabran l’aràbic, que vagen honrar, per llicència de llur general, lo fruit de nostra Dona, sostinents, per honrar aquell, fam, set, cald, fred, temors, turments e mort. E aquest establiment és fet per tots temps”.

Una estrofa del poema el Cant de Ramon es refereix explícitament a Miramar:

Lo monestir de Miramar
fiu a frares menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fé’m Déus amar
e entre sospirs e plors estar.


Des de les mirandes naturals de Miramar, Llull pogué extasiar-se amb la contemplació de la natura i expressar-se amb aquests versos paisatgístics, inclosos a la composició Hores de Nostra Dona:

Quan veig la terra e la mar,
e lo cel e oig aucells cantar,
adoncs sent al cor tal dolçor
que anc no la sentí major
.

Ramon Llull habità a Miramar devers quatre anys. Al llarg d’aquest temps, sens dubte el seu poderós esperit es familiaritzà amb aquells indrets radiants de bellesa. A Miramar, Ramon Llull, segons Gaston Vuillier, “penetra, abraça, per dir-ho així, totes les esplendors de la natura, sondeja els seus arcans des de l’incendi matinal del sol fins als batecs de les nebuloses a l’infinit. La gravitació aterradora dels mons, el flux i reflux dels éssers, els raigs i les ombres de l’ànima humana s’entremesclen, en les seves meditacions, a les ombres i als llums del paisatge sublim que l’envolta. En despuntar l’alba, es recrea en l’espectacle de les ones ondulants, dels núvols que suren, de les muntanyes vestides de rosa que una sobtada màgia fa sorgir del no res”.

Llorenç Riber identifica Miramar amb l’obra lul·liana: “És l’ombra de Miramar la que s’estén sobre les planes del Blanquerna. Les belles fontanes que a cada passa troba el pelegrí, amb un ermità meditatiu a sa fresca, són les d’aquí. Oh Miramar! Ramon Llull t’estimava de prop i t’enyorava de lluny”.

06.Santuari de Cura


El santuari de Cura, al cim de la muntanya de Randa, al terme municipal d’Algaida, és un indret eminentment lul·lià. L'accés al recinte del santuari de Cura es realitza per un ample portal de llinda. Al centre del frontó hi ha l'escut dels franciscans i la mitja lluna lul·liana. La sobrellinda presenta una inscripció que reprodueix un versicle de l'obra Blanquerna, de Ramon Llull: "Amable fill, saluda Nostra Dona, qui és salut e benedicció nostra".

El portal de les estances conventuals presenta un frontó neobarroc, de la primera meitat del segle XX, amb un nínxol que conté una imatge de Ramon Llull sobre l'escut dels franciscans. Després del portal del convent es localitza la sala de l'aula de gramàtica, actualment destinada a museu del santuari. Unes rajoles ens indiquen que data de les primeries del segle XVI i que allotjà el col·legi de gramàtica que s'anomenà de Cura. A la capçalera, hi trobam una pintura del Doctor Il·luminat. L’església acull la imatge de la Mare de Déu de Cura i també una imatge de Ramon Llull.

És tradició que al cim del puig de Randa, en una humil cova situada alguns centenars de metres a ponent del santuari, Ramon Llull hi passà una temporada de retirament i es produí la Il·luminació de Randa. Aquest fet generà la llegenda de la Mata Escrita, segons la qual el sistema filosòfic del Doctor Il·luminat li fou revelat sobrenaturalment per via d'una mata amb caràcters escrits. L'any 1275, Ramon Llull féu col·locar a la cova un altar dedicat a la Mare de Déu, posteriorment anomenada Nostra Senyora de Cura. En el segle XVIII, en època de les lluites entre lul·listes i antilul·listes, la cova fou parcialment destruïda. L'any 1933 s'hi col·locà una làpida que deia "Aquest és el lloc on se retirava el benaventurat Ramon Llull a pregar a Déu: estant en alta contemplació li aparegué Jesús Crucificat, al qual s'abraçà Ramon i desapareguent Jesús li deixà la creu entre els braços.- Els Terciaris d'Inca en el VII Centenari del naixement del Beat". Vora la làpida hi ha una imatge de Ramon Llull, bàrbarament mutilada fa anys.

Sobre la Mata Escrita, l’historiador del segle XVI Joan Binimelis ens conta que "totes les fulles del llentriscle quedaven escrites en diversos caràcters i lletres: grecs, hebreus, caldeus, llatins i aràbics, i altres que avui no es deixen conèixer. Aquest llentriscle avui encara està viu, i escrit dels mateixos caràcters i hi neixen quotidianament totes les fulles escrites, cosa que és notòria a tots els de Mallorca, i a mi que moltes vegades l'he mirat ". Mossèn Avinyó també recull la tradició i afegeix que "lo més particular del cas és que havent-hi en l'illa de Mallorca moltes mates d'eixa planta, sols el llentisc de la muntanya de Randa aparegué escrit en ses fulles".

Sembla que encara avui es poden trobar per les contrades randines algunes fulles amb mancances de pigmentació clorofíl·lica, que sembla que dibuixen les lletres i els símbols estranys, hereus del Doctor Il·luminat. El testimoni poètic de Miquel Costa i Llobera diu així:

Arbust estrany! En cada nova fulla,
com en les que li cauen per despulla,
té marcats uns caràcters desiguals;
lletres pareixen d'escriptura ignota,
i es diu que un savi clarament hi nota
lo nom de Déu en mots orientals.




  • Dades d’interès
if (!empty($datos_contacto)) { echo "

".$datos_contacto."

"; } ?>
  • Localitat

Palma, Valldemossa, Algaida

  • Durada

1 dia

  • Com arribar-hi? google

Transport de les Illes Balears.
Informació TIB: 971 177 777
Telèfon gratuït d’atenció al públic: 900 177 777
Palma: C/ Eusebi Estada, 28
http://tib.caib.es/  

  • Recomanacions

Monestir de Miramar
Tel. : 971 616 073
info@sonmarroig.com
www.sonmarroig.com

  • Web externes

Ramon Llull database
Palma: town hall
Valldemossa: town hall | www.sonmarroig.com
Algaida: town hall | www.santuaridecura.org

  • Imprescindible a la zona

Santuari de Gràcia i Santuari de Sant Honorat. A la muntanya de Randa, coronada pel Santuari de Cura, hi ha també aquests dos santuaris, de visita recomanada.

Deià. Als peus del Teix, al cor de la Serra de Tramuntana, hi ha aquest poble que ha atret artistes de tots els temps.

  • Biografia

Ramon Llull