01.Plaça de Cort  02.Antiga aljama musulmana  03.Arc de l'Almudaina  04.Museu de Mallorca  05.Call Major  06.Antiga sinagoga  07.Plaça del Prevere Miquel Maura  08.Sinagoga Major  09.Antic mercat  10.Casa de Cresques Abraham i de Jafudà Cresques  11.Escoles hebraiques  12.Carrer de la Pelleteria  13.Església de Santa Eulàlia  14.La Casa Negra  15.Antiga sinagoga  16.Porta dels Jueus  

Confluència carrers del Call / Santa Clara / Monti-sion / Sol. Durant la major part del segle XIII, la situació dels jueus mallorquins es consolidà, desenvolupant activitats comercials, artesanes i financeres. Però a partir de 1270 l'església començà a pressionar la comunitat jueva perquè aquesta visqués en un barri separat dels cristians i per limitar les seves activitats. El bisbe de Mallorca decretà que els esclaus de jueus que es fessin cristians adquiririen automàticament la llibertat.

En 1290, un decret firmat pel Rei Alfons III d'Aragó determinà la construcció d'un call a Palma. El lloc designat fou una zona situada a l'extrem est de la ciutat, allunyada dels barris de major trànsit i interès comercial. El nou call, el Call Major, va perdre el seu caràcter de barri —el principi del qual no era més que agrupar-se per afinitat ètnica-religiosa-cultural—, per passar a ser un enclavament tancat, per obligació imposada per les lleis. La superfície del Call Major incloïa un espai urbà delimitat al nord per la Plaça de Sant Francesc i l'actual carrer de Ramon Llull, a l'est pels carrers de Botons, Calders i Salom, al sud pels actuals carrers de la Posada de Montserrat i Sant Alonso, i a l'oest pels carrers de Santa Clara i Pare Nadal.

El Call Major tenia les seves pròpies institucions polítiques, jurídiques, religioses, administratives, tributàries i educatives, i depenia directament del Rei. De fet, els jueus eren considerats propietat de la corona.