01.Plaça de Cort  02.Antiga aljama musulmana  03.Arc de l'Almudaina  04.Museu de Mallorca  05.Call Major  06.Antiga sinagoga  07.Plaça del Prevere Miquel Maura  08.Sinagoga Major  09.Antic mercat  10.Casa de Cresques Abraham i de Jafudà Cresques  11.Escoles hebraiques  12.Carrer de la Pelleteria  13.Església de Santa Eulàlia  14.La Casa Negra  15.Antiga sinagoga  16.Porta dels Jueus  

El judaisme és la religió monoteista (creient en un sol Déu) més antiga i anicònica (mancada de símbols). Històricament, ha estat el bressol del cristianisme i l'Islam. El terme judaisme es refereix tant a la religió i la cultura com al grup ètnic. Com a religió, el judaisme es fonamenta en la seva fe en un sol Déu, el Déu d'Abraham, pare dels jueus, anomenat Adonai; en les seves Sagrades Escriptures, la Torah, que els cristians reconeixem com a part de l'"Antic Testament", i en l'esperança en el Messies. A diferència d'altres religions, la jueva no està centrada en un profeta o en un Salvador, sinó en la idea d'un poble escollit.

No hi ha certesa sobre la possible arribada dels jueus a Mallorca abans de l'època cristiana. Per a les Balears, la data segura més remota és el 423, el 13 de febrer concretament: una carta encíclica del Bisbe Sever parla de la conversió de la sinagoga menorquina ocorreguda l'any 418. Donats els importants llaços i vincles que unien ambdues illes, es pot suposar una correspondència, és a dir, que també hi hagués un nucli hebreu a Mallorca. De fet, l'escriptor cristià Eusebi ens informa, tot i que sense massa precisió, que allà per l'any 137 "van arribar molts jueus a Mallorca amb els seus majors rabins", sense que, desafortunadament, tinguem prova documental ni arqueològica d'aquest fet.

El bisbe refereix en la seva carta que a Menorca hi havia 540 jueus. Quan el rabí de la comunitat, Teodor, s'havia absentat per cert temps a Mallorca, un prevere enviat per Sant Agustí per dipositar les relíquies de Sant Esteve a Espanya va fer escala a Maó. L'absència accidental del rabí i la presència de l'important viatger donaren lloc a una disputa religiosa entre cristians i jueus que durà uns dies. En tornar Teodor va haver-hi fins i tot una baralla, durant la qual els bàndols es llençaren pedres, i es produí la miraculosa conversió col·lectiva dels jueus, fins i tot del rabí. Després es va destruir la sinagoga.

Aquest episodi se situa entre les últimes disposicions a favor dels jueus i el canvi d'actitud de Teodor II, que va prohibir l'any 438 l'edificació de sinagogues, fins llavors protegida per les autoritats romanes. A Maó, l'assimilació dels jueus després de la conversió sembla haver estat definitiva.

Call és el nom que rebia, a l'àmbit de la Corona d'Aragó, el barri en què vivien els jueus. Ve del llatí callum, "carreró", o potser, amb major probabilitat, de l'hebreu Kahjal, "congregació". A la resta de la Península Ibèrica es va conèixer amb el terme de judería.

Sabem que en època musulmana, l'Aljama, com es denominava el Call, es trobava al costat de l'Almudaina (La Fortalesa). Jueus i musulmans van conviure en pau en la Madina Mayurqa.