FORMENTERA. Paisatge pur i blau intens
PATRIMONI
FORMENTERA

Formentera estigué poblada des de la prehistòria, com demostren les restes de Ca na Costa, un dels sepulcres megalítics més importants de les Illes. Els romans hi deixaren una misteriosa petjada, el castellum de Can Blai, aparentment mai ocupat. Del segle XIV data la primera església de l'illa, que després de la conquesta del rei en Jaume quedà desocupada gairebé fins al segle XVIII. Llavors s'hi assentà, a la fi, una població estable, s'hi edificaren nous temples, molins i les característiques torres de defensa de la costa. Tot un patrimoni per descobrir. 

L’origen del nom Formentera genera controvèrsia al voltant de dos noms llatins: FRUMENTARIA (bladera o illa de blats) i PROMONTORIA (illa de caps). La primera possibilitat apareix documentada en el segle XII, coexistint amb la forma actual.

De l’època prehistòrica destaca el sepulcre megalític de Ca na Costa. És el sepulcre megalític més espectacular de les Balears, ubicat entre l'estany Pudent  i la població des Pujols, a Sant Ferran de ses Roques. Es tracta d'un sepulcre que s'assenta sobre la roca i presenta una planta gairebé circular, on poden distingir-se dues parts principals: la cambra funerària –situada al centre amb el corredor d'entrada– i tres anells que la circumden. Fou utilitzat probablement entre el 2000 i el 1600 aC. Hi foren enterrats vuit individus: sis homes (de 35 a 55 anys) i dues dones (de 20 a 35 anys). Acompanyant els cossos s'han trobat diferents materials, com ara botons, grans de collaret i fragments de ceràmica. El seu descobriment (1974) suposà una aportació molt important a la història de les Pitiüses, ja que fins llavors es considerava que la presència humana més antiga es remuntava a l'època púnica.

De l’època romana és un dels jaciments arqueològics més peculiars de Formentera: el castellum romà de Can Blai. El que es conserva consisteix en una figura quadrada, vista en planta, amb cinc torres lleugerament rectangulars i una mica trapezoïdals. És una obra defensiva que planteja dubtes: és clar que és un edifici de l'època romana, tant per la seva estructura com per la tècnica constructiva, i que pertany a un període de la llarga època imperial romana. Però és probable que no arribés a concloure's, ja que no hi ha cap indici d'ocupació, i no pot saber-se si era un projecte de campament romà o bé una obra feta pels habitants de Formentera.

Després de la conquesta catalana, la repoblació no acabà de consolidar-se. La Corona d’Aragó intentà mantenir poblada l’illa i se sol·licità a l’arquebisbe de Tarragona llicència per construir-hi una capella. L’autorització arribà el 1369, i es construí en una zona coneguda com la cova de Sant Valero. La capella, avui anomenada sa Tanca Vella, fou dedicada a aquest sant, i consta d'una petita planta rectangular (4,5 x 6,3) coberta amb una volta de canó.

Durant el segle XVIII a Formentera s’erigeixen cinc torres de defensa: la torre de s’Espalmador o de sa Guardiola (1750), construïda per defensar la zona des Freus, restaurada l’any 1993; la de Punta Prima, des Pi des Català o de Migjorn, finalitzada el 1763; la torre des cap de Barbaria, la situada més al sud i finalitzada el 1763, i que tenia com a objectiu vigilar qualsevol embarcació procedent de l’Àfrica, i la de la punta de la Gavina, projectada el 1762 per controlar la costa de ponent i l’accés als ports de s’Espalmador i de la Savina. Les construccions són plantes troncocòniques formades per parets gruixudes i escassos forats a l’exterior. Les del cap de Barbaria i des Pi des Català tenien infraestructura per a peces d’artilleria.

En el segle XVIII, a partir de l'establiment dels nous habitants de Formentera, la capella de sa Tanca Vella resultà insuficient i s'hagué de construir l'església de Sant Francesc Xavier. El 1726 començaren les obres del nou temple, que presenta un aspecte fortificat per servir de refugi als habitants de l'illa. Fou l'únic lloc de refugi fins a l'any 1749, en què s'edificà la torre de defensa de sa Guardiola a s’Espalmador, i comptà amb canons que acabaren destinats a dues altres torres de defensa, construïdes cap a 1762. La seva construcció s'adjudicà a Batista Garcia, però el 1727 el mestre d'obra de Dénia instal·lat a Eivissa, Pere Ferro, per encàrrec del vicari general, hi realitzà una sèrie de modificacions com allargar la nau, construir tribunes, capelles, el cor i una casa per al rector. La pica baptismal és una peça que ha donat lloc a diferents hipòtesis, com la possibilitat que procedeixi del monestir que una comunitat de monjos agustins tingué a la Mola en el segle XIII.

L'església de la Mare de Déu del Pilar és l'altre temple d'aquesta època. Els seus orígens s'han de cercar en les dificultats de la població instal·lada en aquest indret per anar a missa a Sant Francesc, per la qual cosa traslladà a l'arquebisbe visitador Juan Lario, l'any 1771, la conveniència de construir un nou temple. Durant el segle XX l'església fou objecte de diverses modificacions. 

Entre els segles XVIII i XIX es construeixen els molins fariners i els destinats a bombejar aigua i moldre sal. A Sant Francesc Xavier hi ha el molí d'en Teuet, edificat el 1760 i considerat el més antic. També a Sant Francesc tenim el molí d’en Jeroni, edificat a finals del segle XVIII. A la parròquia del Pilar de la Mola hi ha el molí vell, construït el 1778, i que va deixar de moldre el 1964. Aquests molins de maçoneria emblanquinada solen tenir tres pisos. El més alt es destinava a la maquinària i la pedra de moldre, al del mig es recollia la farina i la planta baixa es destinava a magatzem. El sostre sempre és cònic i movible, per orientar les aspes de fusta en la direcció del vent.

Del segle XIX és l’església de Sant Ferran de ses Roques. Abans d’aquest temple existia a la zona una capella dedicada a sant Josep, que fou abandonada. El 1882, després d’una reunió amb el vicari capitular, els residents decidiren impulsar la creació d’un nou temple a la zona coneguda com ses Roques. El 1883 es posà la primera pedra i el 1889 s’inaugurà.

El final del segle XIX fou el moment de les primeres obres d’enginyeria a l’illa: el far de la Mola (1859-1861), projectat per l’enginyer Emili Pou, i el far del cap de Barbaria, de 1970.



PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears