MENORCA. L’illa on el temps s’atura
PATRIMONI
MENORCA
Menorca compta amb un patrimoni prehistòric de primer ordre, i sovint s'ha dit que és un museu arqueològic a l'aire lliure. De la cultura pretalaiòtica cal esmentar les coves tipus hipogeu, els sepulcres megalítics (ses Roques Llises) i els petits poblats de navetes d'habitació (Son Marcer de Baix, Clariana). D'aquesta època són també diversos jaciments trobats en condicions excepcionals a coves i abrics naturals (coves des Pas, des Mussol i des Càrritx).

Un dels monuments prehistòrics més importants és la naveta d'enterrament, ossari col·lectiu de l'edat del Bronze (1400-700 aC). Se'n conserven moltes, però la millor conservada és la Naveta des Tudons. Les navetes d'enterrament són un monument exclusiu de Menorca, com també ho són les taules. Es tracta de dues grans pedres, una vertical que en suporta una altra d'horitzontal, formant el conjunt una T gegantina. Les taules ocupen el centre d'un recinte sagrat, de planta absidal, que possiblement estava descobert. Els recintes de taula es troben als poblats talaiòtics -alguns de grans dimensions- que presenten una variada tipologia de monuments: talaiots, muralles, habitatges, sales hipòstiles i altres instal·lacions d'ús comunitari. Els poblats més espectaculars són: Son Catlar i Torre Vella d'en Loçano (Ciutadella); Sant Agustí Vell (es Migjorn); Torralba d'en Salord i Torre d'en Galmés (Alaior); Trepucó i Talatí de Dalt (Maó). De l'època talaiòtica són també les grans necròpolis rupestres formades per coves artificials, com la de Cala Morell (Ciutadella) i Calascoves (Alaior), aquesta última amb gairebé un centenar de coves.

El jaciment més important d'època romana és el de Sanitja, en curs d'excavació. De moment han sortit a la llum les restes d'un campament militar d'època republicana i algunes zones de la població. De l'època romana tardana, vàndala i bizantina són els diversos jaciments paleocristians. Destaca la basílica de Son Bou (Alaior), la des Molinet des Cap des Port (es Mercadal) i les de l'illa del Rei i Torelló (Maó); aquestes últimes tenien un paviment de mosaic que la de Torelló conserva encara in situ.

L'època islàmica ha deixat poques restes monumentals. La més important és el castell de Santa Àgueda (Ferreries), una fortalesa de grans dimensions situada sobre un puig construïda per al refugi de la població pagesa dels voltants. S'hi accedeix per un camí que en part està empedrat. Es pot veure part dels tres recintes del castell, per bé que els murs i les torres estan en mal estat a causa de l'abandó i els enderrocs de segles.

El gòtic s'introduí després de la conquesta cristiana del segle XIII. L'edifici més important és la catedral, inicialment parròquia de Santa Maria de Ciutadella. És una església de grans dimensions de nau única, absis heptagonal i voltes de creueria ogival, construïda al segle XIV amb diversos afegits posteriors. La façana principal, per exemple, és neoclàssica de principi del segle XIX. L'altre edifici gòtic medieval, més tardà (final del segle XV), és la nau de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Maó; en canvi, el cambril de la Verge és una de les obres més interessants del barroc menorquí. Els saqueigs turcs de Maó i de Ciutadella durant el segle XVI destruïren bona part de l'art medieval. Per això moltes esglésies i convents hagueren de ser reconstruïts a final del segle XVI, com la de Sant Francesc de Ciutadella, que segueix encara les pautes gòtiques a la nau. En canvi, la capella de la Comunió de la Catedral (final del segle XVI) és el primer exemple d'arquitectura renaixentista de Menorca.

Els segles XVII i XVIII són de gran activitat constructiva. A Ciutadella es construí l'església i el convent del Socors (d'estil renaixentista) i les esglésies del Sant Crist i del Roser, aquestes ja de concepció barroca. També és barroca la capella de les Ànimes de la Catedral. A Alaior s'ha de destacar la parròquia de Santa Eulàlia, i a Maó i es Mercadal el santuari de la Mare de Déu del Toro i la parròquia de Santa Maria, així com els convents de Sant Francesc i del Carme. Algunes d'aquestes esglésies presenten un estil eclèctic, i hi sobreviuen elements estructurals gòtics (sobretot a la planta i la coberta) amb altres de barrocs i classicistes. La major part dels quadres, escultures i retaules d'aquestes i altres esglésies de l'illa foren destruïts durant els primers mesos de la Guerra Civil.

El patrimoni militar menorquí és molt important, per haver estat l'illa un enclavament estratègic. De l'època medieval és el portal de Sant Roc, de les muralles de Maó. De les muralles de Ciutadella, construïdes al segle XVII i superposades a les medievals, són els bastions del Governador i de la Font, seu del Museu Municipal. A la costa podem veure diverses torres de guaita del segle XVII, com la d'Artrutx (Ciutadella), i altres de defensa construïdes a final del segle XVIII, tant pels espanyols com pels anglesos (es Castellar de sa Caleta a Ciutadella; Sanitja, Fornells i illa de les Sargantanes, també a Fornells; torreta de Tramuntana, sa Mesquida i torre d'en Penjat a Maó, entre d'altres). Algunes d'aquestes torres són visitables. També es poden veure les restes de dues fortaleses, el castell de Sant Antoni de Fornells i el castell de Sant Felip (es Castell). Aquest fou construït en temps de Felip II i molt ampliat pels britànics al segle XVIII, que el convertiren en una de les fortaleses més importants de la Mediterrània. Els espanyols l'enderrocaren l'any 1782, però encara avui n'impressionen les restes i, sobretot, les galeries subterrànies. A l'altra banda de la boca del port s'aixeca la gran fortalesa d'Isabel II, coneguda popularment com la Mola, construïda durant la segona meitat del segle XIX. És una de les obres de fortificació més importants a Espanya d'aquesta època, en un excel·lent estat de conservació.

L'arquitectura civil dels segles XVII, XVIII i començaments del XIX té les cases senyorials de Ciutadella i de Maó com a elements més notables. Són casals que presenten diverses influències (mallorquina, italiana, anglesa). A Ciutadella cal destacar les cases de les famílies nobles com can Squella, ca n'Olivar, Can Saura, cas Baró de Lluriac, cas Comte de Torresaura, can Salort (abans Martorell), cas Duc, etc. Són cases que presenten grans façanes, algunes realment teatrals (cas Comte), amb una entrada i escala d'honor que fan les funcions de distribuïdor de les estances nobles superiors. També presenta un notable interès el palau episcopal. A Maó les cases de la burgesia enriquida -i en ocasions, ennoblida- durant el segle XVIII són menys aparatoses, però presenten un gran interès, sobretot als interiors. És el cas, per exemple, de ca n'Oliver (amb interessantíssimes pintures), la casa Soler, la casa Febrer, etc. A part de les cases senyorials s'han d'esmentar els ajuntaments d'Alaior (segle XVII) i de Maó (segle XVIII).

Els pobles de Sant Lluís i es Castell són dues mostres de l'urbanisme il·lustrat del segle XVIII. Sant Lluís fou planificat pels francesos durant la seva ocupació de Menorca (1756-1763), i dedicaren la seva església a Sant Lluís, rei de França. Pel que fa a es Castell, fou construït a partir de 1770 per reemplaçar l'anterior raval del castell de Sant Felip. Fou concebut a partir de la plaça d'armes (l'Esplanada), envoltada de casernes.

Menorca compta amb dues antigues instal·lacions sanitàries de gran interès, ambdues al port de Maó: l'antic hospital naval britànic de l'illa del Rei (segle XVIII), en procés de restauració, i el Llatzeret (final del segle XVIII - principi del XIX). El Llatzeret es troba en bon estat de conservació i, encara que només es construí la meitat del que hi havia projectat, és un dels llatzerets de la Il·lustració més importants del sud d'Europa.

Tot i la importància que el procés d'industrialització va tenir a Menorca, es conserven ben pocs exemples d'antics edificis industrials. Cal destacar l'antic edifici de l'Eléctrica Mahonesa, la central elèctrica més antiga de les Balears, construïda a Maó el 1892. També a Maó hi ha l'edifici, avui en desús, d'una de les empreses més importants de la primera meitat del segle XX, la fàbrica Codina. I a es Mercadal es pot visitar l'antiga farinera de s'Arangí (1904).

L'arquitectura del segle XX ha deixat pocs exemples d'interès. Cal destacar, tanmateix, l'obra de l'arquitecte maonès Francesc Femenies, que combina elements modernistes amb altres de més clàssics (Can Mir, Casa del Poble, peixateria de Maó, edifici de Correus de Maó, etc.). A Ciutadella la façana de l'Ajuntament, del primer quart del segle XX, és d'estil historicista.


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears