MALLORCA. Escenari de paisatges mediterranis
PATRIMONI
MALLORCA
Les primeres mostres patrimonials històriques de Mallorca són les coves d'enterrament pretalaiòtiques i els sepulcres megalítics. Les primeres foren excavades en les roques blanes calcàries, entre els anys 2000 i 1600 aC, dates coincidents amb l'ús dels sepulcres dolmènics, com el de Son Bauló (Santa Margalida)  i el de s'Aigua Dolça (Artà). Pel que fa a les coves d'enterrament, n'hi ha per tota la geografia mallorquina, amb dos conjunts destacables: el de l'Alzinaret de Sant Vicenç (Pollença) i el de Son Sunyer (Palma). A final de l'època pretalaiòtica, apareixen a Mallorca les cambres navetiformes, d'habitatge, com les de s'Hospitalet Vell (Manacor), les des Closos de Can Gaià (Felanitx) i la navetiforme Alemany (Calvià).

L'època talaiòtica, presidida pel talaiot que li dóna nom, marca el triomf de les formes ciclòpies, de construcció amb grans pedres. Dels talaiots individualitzats destacam els de sa Canova (Artà), sa Talaia Joana (Ses Salines) i Son Fred (Sencelles). Al voltant de l'any 1000, els talaiots acompanyen cambres d'habitatge i s'integren en una muralla; són els denominats poblats talaiòtics, com el de Capocorb Vell (Llucmajor), ses Païsses (Artà), Son Forners (Montuïri) i s'Hospitalet Vell (Manacor). La necròpoli de Son Real (Santa Margalida) és un singular cementiri tardotalaiòtic situat vora el mar.

De l'època púnico-ebusitana, és remarcable la factoria de l'illot de na Guardis (ses Salines).
L'època romana aporta el gran jaciment urbà de Pol·lèntia, vora Alcúdia; la visita inclou el reducte urbà de la Portella, el fòrum, recentment excavat, i el teatre, amb grades excavades a la roca mare. La ciutat romana de Palma se situa al subsòl del centre antic de la capital, vora l'Estudi General Lul·lià i la Seu; es poden veure restes de la murada romana, modificada, a l'arc de l'Almudaina. A partir del segle V, apareixen les basíliques paleocristianes, de tipologia nord-africana. A Mallorca, hi ha les basíliques de Son Peretó (Manacor), que aportà el mosaic de Baleria, i de Son Fadrinet (Campos), recentment excavada.

De l'època islàmica, malgrat la importància de la capital, la Madina Mayurqa, localitzada a l'actual Palma, no se'n conserven restes monumentals. El palau de l'Almudaina era la zuda o castell-palau dels governadors musulmans, però fou profundament reformat en èpoques posteriors; conserva restes en el subsòl, parts dels murs i l'interessant arc de la drassana musulmana, a més dels banys interns del palau. Els Banys Àrabs del carrer de Can Serra conserven la sala principal, amb dotze columnes i coberta de cúpula. Repartits per la geografia insular, apareixen mostres del sistema hidràulic andalusí, com les canalitzacions de mina anomenades qanat.

La conquesta catalana de Jaume I aportà directament l'estil constructiu gòtic; el romànic arribà molt marginalment, amb unes capelletes de l'església del Temple i amb alguns portals d'esglésies com Castellitx (Algaida) o Santa Anna, a l'Almudaina. Les esglesietes de repoblació, originàries del segle XIII, presenten elements gòtics arcaïtzants, com els arcs ogivals diafragmes i la coberta de fusta; exemples d'aquesta tipologia són Sant Pere d'Escorca, Sant Miquel de Campanet i Santa Anna d'Alcúdia.

L'època del gòtic a Mallorca culmina en una joia arquitectònica, la Seu o Catedral de Mallorca. La Seu és bàsicament un temple gòtic, tot i que el portal major és del Renaixement tardà, acabat el 1601, i la façana principal és neogòtica, segons projecte de Juan B. Peyronnet, de 1855, superposada a l'antiga, a punt de desplomar-se. La façana de migjorn configura el que potser és la silueta més representativa de Palma, caracteritzada pel ritme vertical que marquen els contraforts, coronats per pinacles. El portal de migjorn és el del Mirador, gòtic del segle XIV. El portal nord és el de l'Almoina, del segle XV, amb arcuació gòtica.

L'interior mostra una planta de tres naus que en conjunt abasta una superfície de 6.600 m2. La coberta és de voltes de creueria sostingudes per esveltes columnes que assoleixen gran altura i dinamisme; l'absis central conté la capella elevada de la Trinitat, on hi ha els sepulcres dels reis de Mallorca, Jaume II i Jaume III; el presbiteri, amb l'altar major, la càtedra medieval i el cadirat del segle XVI, configura la capella Reial. Els laterals acullen setze capelles, la majoria amb retaules barrocs. Té dues capelles absidals, la del Corpus Christi, amb un remarcable retaule barroc i amb el sepulcre de Ramon de Torrella en un lateral, i la de Sant Pere. La reforma de Gaudí, iniciada en 1904 eliminà el cor central i recuperà la càtedra gòtica. La torre del campanar es troba adossada al portal de l'Almoina; conté un conjunt de campanes, entre les quals destaca n'Eloi. Les sales capitulars i la sagristia de Vermells allotgen el fons del Museu Catedralici.

Les parròquies fundacionals de Palma, Santa Eulàlia, Sant Miquel, Sant Jaume i Santa Creu, són de base gòtica, encara que foren reformades posteriorment. Santa Eulàlia és la que presenta un gòtic més genuí, amb planta de tres naus i deambulatori, tot i que la façana i el campanar són neogòtics. Sant Jaume és també un temple completament gòtic, excepte el portal major, que és barroc. Sant Miquel manté dins l'estil gòtic el portal major i la torre campanar. Santa Creu és també un temple gòtic, però molt tardà, mentre que el portal lateral és ja barroc; d'aquest temple destaca la cripta de Sant Llorenç, que és d'un gòtic primitiu, potser de finals del segle XIII; té un presbiteri quadrangular envoltat d'un deambulatori de cinc trams amb altres tantes capelles radials; la coberta és de volta de creueria sostinguda per quatre pilars octogonals. La cinquena parròquia de Palma, Sant Nicolau, té el portal gòtic, mentre que l'interior és de tractament barroc.

Un altre monument gòtic de Palma és la basílica i el claustre de Sant Francesc. L'església, iniciada el 1281, té coberta de volta de creueria dividida en vuit trams i capelles laterals amb arc apuntat. Conté el sepulcre de Ramon Llull, d'estil gòtic i datat cap a 1480. El claustre gòtic és el més important de la ciutat, amb un total de 115 columnes amb arcs lobulats que tanquen un perímetre de planta trapezoïdal. Altres esglésies gòtiques de Palma són la de l'antic convent de Santa Margalida, actualment parròquia castrense, i la de l'Hospital General, que guarda una de les imatges religioses que gaudeixen de més veneració popular, el Crist de la Sang.

La Llonja representa la culminació del gòtic civil mallorquí i és símbol de l'esplendor econòmica dels mercaders del segle XV, ja que era la seu del Col·legi de la Mercaderia i servia de sala de contractació. És obra de Guillem Sagrera. Té planta rectangular dividida en tres naus de quatre trams cadascuna, amb sis columnes amb estries que despleguen les belles nervadures de la coberta, que és de dotze trams de volta de creueria.

Exteriorment presenta quatre paraments amb torres octogonals als angles i un total de deu torres menors que es corresponen amb els trams interiors. Les finestres mostren una rica traceria; el coronament de l'edifici és una galeria de finestres conopials. El portal principal, a llevant, és d'arc ogival presidit per la imatge de l'Àngel Defensor de la Mercaderia.

El palau de l'Almudaina presenta una configuració bàsicament de palau gòtic, amb elements tan característics com la sala del Tinell, actualment seccionat, o la capella de Santa Anna. El castell de Bellver, als afores de Palma, fou construït per ordre del rei de Mallorca, Jaume II, entre l'any 1300 i el 1311. El mestre d'obres fou Ponç Descoll. Té planta circular, de gran originalitat, amb tres torres semicirculars i la de l'homenatge, circular i exempta. El pati d'armes és de grans dimensions i té una doble galeria d'arcs, de mig punt a la planta baixa, i d'arcs ogivals a la segona planta. Entre les dependències interiors destaca la capella, dedicada a sant Marc.

Altres esglésies de la Part Forana mallorquina, com les parròquies de Sineu i  d'Algaida, o l'església vella de Santanyí són d'estil gòtic. Fortificacions com el Castell de Capdepera i els castells roquers d'Alaró, del Rei (Pollença) i de Santueri (Felanitx), són també bàsicament estructures medievals amb elements gòtics. Moltes mostres de l'arquitectura rural també presenten elements d'aquest estil, com per exemple, la torre dels Enagistes de Manacor.

La pintura i l'escultura gòtiques assoleixen un gran desenvolupament a Mallorca, amb un bon conjunt de mostres, moltes de les quals són retaules religiosos. Una part d'aquestes realitzacions artístiques es troben repartides per convents, esglésies i museus parroquials o locals, mentre que una altra part es conserva al Museu de Mallorca. Pel que fa a pintura, entre la taula pictòrica de Santa Maria d'Inca, de Joan Daurer, de 1372 (església parroquial d'Inca), i el 'sant Jordi' de Pere Niçard, de la segona meitat del segle XV (Museu Diocesà, Palma), s'esdevé un autèntic segle d'or de la pintura gòtica a Mallorca.

L'art Renaixentista arriba amb poca força a Mallorca, degut a la llarga perduració del gòtic. Però, a partir de 1529, amb les aportacions de Juan de Salas, podem inventariar importants elements ornamentals reinaxentistes, com el portal del cor de la Seu de Mallorca i diverses finestres i portals de cases senyorials, especialment de Palma i d'Alcúdia. A Palma, destaca la gran façana del casal de Can Catlar. Les construccions defensives, com les muralles de Palma, en bona part enderrocades, tenen el seu origen al segle XVI. Les primeres talaies o torres de vigilància costanera, mostra del pla de defensa contra les incursions corsàries, daten de finals del segle XVI. La pintura renaixentista rep un bon impuls amb les aportacions dels Llopis. Al final del segle XVI i principis del XVII l'estètica de transició entre el Renaixement i el Barroc es concreta en el Manierisme, amb exemples com la façana del Palau Episcopal de Palma.

En la nòmina dels primers edificis barrocs, hem d'incloure l'Ajuntament de Palma, amb façana barroca presidida pel rellotge de la ciutat, En Figuera, protegit per una volada de fusta esculturada; de l'interior, hem de remarcar la sala de sessions, amb la galeria de fills il·lustres i diversos símbols de la ciutat, com el llenç del patró de Palma, sant Sebastià, obra de Van Dyck. Una de les primeres mostres de temples barrocs és Monti-sion, de la Companyia de Jesús; també segueix l'estil barroc la façana de Sant Francesc, que mostra un portal amb un important conjunt escultòric presidit per la Immaculada Concepció.

La capella de sant Nicolau de Tolentino, de l'església del Socors, i la sala capitular barroca de la Seu de Mallorca constitueixen interiors barrocs remarcables. Moltes altres esglésies de Mallorca presenten aquest estil. A l'època del barroc, el model dels antics patis gòtics de Palma s'enriqueix i es transformen en conjunts originals i suggerents: són els patis barrocs, una de les aportacions més importants de l'arquitectura mallorquina. En destaquen Can Olesa, Can Vivot, Can Solleric, entre molts d'altres.

El classicisme no té una presència gaire destacada a Mallorca, però ens mostra edificis com l'església de la Cartoixa de Valldemossa o la Misericòrdia de Palma, i les intervencions del Cardenal Despuig a la possessió de Raixa (Bunyola). També hi ha interiorismes com el sepulcre de Santa Catalina Tomàs (Palma) i formes tardanes i academicistes com el Teatre Principal de Palma. L'historicisme de finals de segle XIX ens aporta l'estil neogòtic, amb importants realitzacions com l'edifici del Consell de Mallorca, la façana de la Seu de Mallorca i una bona partida d'esglésies, com la dels Dolors de Manacor i l'ampliació de l'església parroquial de Sineu.

El modernisme ens recorda el paper de la burgesia de principis de segle XX, i a Palma ens permet formular la ruta del modernisme, amb els edificis bessons de Can Casasayas, l'edifici de riquíssima ornamentació que constitueix el Gran Hotel, i els de Can Rei i de l'Àguila, i també la façana modernista del que és avui el centre del poder legislatiu de la Comunitat Autònoma, el Parlament Balear. Sóller destaca entre les poblacions pel que fa a la presència del modernisme, amb mostres com la façana del temple parroquial, el Banc de Sóller i Can Prunera.

Després del modernisme apareix a Mallorca un estil autòcton, denominat precisament regionalisme arquitectònic, que recupera les formes estètiques dels casals tradicionals, amb mostres neobarroques i neogòtiques, amb exemples com Marivent i el palau March, entre molts d'altres.

El racionalisme conviu als anys quaranta amb el regionalisme i deixa pas a fórmules més funcionalistes i populistes que arriben fins a l'actualitat. Les avantguardes estètiques, com la important aportació pictòrica i escultòrica de Joan Miró, es despleguen cohetàniament a aquest estil. Finalment, a l'actualitat, cal esmentar l'obra de l'internacionalment reconegut Miquel Barceló, del qual destaca una pell ceràmica a la capella del Santíssim, a la Seu de Mallorca.


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears