FORMENTERA. Paisatge pur i blau intens
CULTURA
FORMENTERA
Les cases aïllades amb porxo es reparteixen per tot Formentera, sempre prop d'alguna figuera o garrover. Són construccions tradicionals que destaquen justament per la seva intel·ligent senzillesa, i al voltant de les quals s'organitzava la vida familiar rural. Si bé avui l'agricultura ja no té la importància d'antany, a l'illa la cultura popular continua manifestant-se en una deliciosa gastronomia –amb el peix com un dels grans protagonistes–, en les festes i la mitologia populars, i el peculiar ball pagès. Una cultura popular viva que conviu pacíficament amb l'ambient eclèctic de la Formentera del segle XXI.

La casa tradicional

La casa tradicional de Formentera s’ha de dividir en dues èpoques: les cases amb terrat pla –que perduraren fins a finals del XIX–, i les cases cobertes amb teules en doble vessant. Tot i que els dos estils presenten una distribució semblant, ofereixen un aspecte exterior diferent.

El primer tipus d'habitatge fou introduït pels repobladors eivissencs durant el segle XVIII, però resulta més auster que a Eivissa. La distribució més estesa de les cases és la següent: un porxo, a una banda del qual hi havia una gran xemeneia que feia de cuina, i dues cambres a la part posterior, que servien de dormitoris. La distribució varia i algunes cases tenen fins i tot un segon nivell o cases de dalt. Les parets es feien de pedra i fang, i el sostre s'aguantava amb bigues de savina, sobre les quals es col·locava tegell, alga, terra de sitja i argila.

L'arquitectura de teula s'anà estenent en el darrer terç del segle XIX, i presenta la mateixa distribució que l'anterior, però sovint trobem que el porxo és més curt a causa de la construcció d'una estança a cada extrem, una de les quals se sol convertir en cuina. Aquestes estances poden tenir tota l'alçada de la casa o bé estar distribuïdes en dos nivells, donant lloc al damunt. En aquest tipus de construccions les parets es feien amb argamassa en lloc de fang. I la pedra maresa ja s'emprava força, sobretot a finestres, arestes i envans.

La gastronomia

La cuina tradicional de Formentera presenta una dependència absoluta dels productes autòctons –de la terra i de la mar– a causa d’un aïllament secular. La base dels plats són les verdures, cereals i llegums, que apareixen a plats com el cuinat, les farinetes de blat mòlt o les sopes amb col. Els arrossos són molt variats i sovint tenen brou, com l'arròs de matances, amb col, amb tord, amb pinya de col, etc. Els bullits i guisats són importants –bullit d'ossos de porc, guisat d'ous–, i les carns més habituals són el porc i el be. El peix protagonitza nombroses especialitats. I pel que fa al forn, es preparen coques amb ingredients molt diversos: pebreres, sofregits de ceba i tomata, formatge, peix, verdures o sobrassada. De les postres i dolços destaquen els bunyols, el peculiar flaó, les orelletes i els macarrons de Sant Joan.

La majoria de plats tradicionals s'associen a una època de l'any o a una data especial, com ara els plats vinculats a la matança del porc o l'enigmàtica salsa de Nadal. Un plat molt peculiar de Formentera és l'ensalada pagesa, que es fa amb bescuit (pa cuit dues vegades), peix sec –peix d'escorxa assecat devora la mar–, tomata, ceba i patata bullida.

Festes i mitologia popular

Les festes profanes estan marcades per la celebració dels solsticis: el d’estiu, al voltant de sant Joan, i el d’hivern, al voltant de Nadal. No es tracta de dates assenyalades, sinó de períodes en què s’emmarcaven diferents activitats. Amb el solstici d’estiu s’inicien les feines de segar, batre i aixecar eres, el foc i l’aigua de sant Joan.

Les festes d’hivern s’inicien amb la festa dedicada als difunts, però la gran festa d’hivern és, sens dubte, la diada de ses matances, que consisteix en el sacrifici del porc, truja o porcella per al seu aprofitament alimentari, i que té lloc a partir de novembre i fins tot durant el mes de desembre. Es tracta d’una reunió festiva que implica col·laboració en la realització de diferents tasques com ara l’elaboració de la sobrassada, la botifarra i el botifarró. La casa que fa matances convida familiars, amics i veïns, un exemple de reciprocitat i de col·laboració entre la comunitat de coneguts.

Un aspecte interessant de la cultura popular són les supersticions i creences del passat, associades a diverses esferes de la vida. Així, l'expressió "mal aire" defineix el cas d'algú afectat sobtadament per una dissort física (coixesa, etc.), i que pot ser conseqüència de fets com adormir-se sota una figuera o bé el desig malèvol d'algú altre. En aquest darrer cas, es podien contrarestar amb pràctiques com ara vestir els infants amb una peça de roba girada.

Balls i música tradicionals

Amb el nom de ball pagès s’anomena la dansa tradicional de Formentera, en el que hi ha una clara diferència entre el paper de l’home i la dona. La música és interpretada pel sonador, amb el tambor i la flauta, i pels balladors masculins amb les castanyoles. Quant a les varietats rítmiques, hi ha la curta i la llarga. La indumentària, especialment la femenina, resulta prou espectacular per les emprendades, veritables pectorals realitzats amb corall i plata, o bé d’or.

La música tradicional de Formentera fou introduïda pels eivissencs que repoblaren l'illa des de final del segle XVII i durant el XVIII. Els instruments que s'usaven eren les castanyoles, l'espasí, el bimbau, el tambor, la flauta i la xeremia.


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears