EIVISSA. El contrast més idíl·lic
CULTURA
EIVISSA

La casa

Condicionants geogràfics i històrics contribueixen de manera definitiva al fet que l'etnografia i la cultura popular d'Eivissa i Formentera presentin una singularitat que les diferencien del seu entorn més immediat.

La dispersió de l'hàbitat rural i una explotació de la terra destinada a l'autoabastament han estat trets definitoris que s'han perllongat en el temps. A més del conreu, el porc tenia un paper important, perquè ocasionava poca feina i se n'aprofitava tot, essent un referent important en la dieta alimentària de la població eivissenca. També es podien posseir petits ramats d'ovelles i cabres, així com conills i aviram. La pesca era una activitat molt important, i les petites embarcacions es guardaven a les casetes varador de les cales.

Les cases pageses presenten una tipologia que es vincula a l'hàbitat rural del Pròxim Orient durant el II mil·lenni aC. Es tracta d'una arquitectura que s'adapta a les necessitats del creixement familiar a partir d'un cub inicial. Presenta una part que podria considerar-se com a pública a l'entrada: el porxet i el porxo, on s'hi celebraven les festes familiars, les vetlles de difunts i el festeig pagès; una part familiar: la cuina; i, finalment, la part privada: les cases de dormir. I a més, els espais amb una funcionalitat agrícola o ramadera, com ara el graner, els corrals, el trull, el magatzem, el pou o la cisterna, el tancó o hortet, el safareig i les sèquies.

Per mor dels problemes d'inseguretat, algunes cases pageses tenien una torre de defensa que podia ser exempta o bé trobar-se incorporada a la casa. Aquest tipus d'arquitectura fou objecte d'admiració per part dels arquitectes funcionalistes dels anys trenta del segle passat, com a exemple d'hàbitat que s'adaptava a l'entorn i a les necessitats familiars.

Les festes

Les festes profanes d'Eivissa estan marcades per la celebració dels solsticis: el d'estiu al voltant de Sant Joan, i el d'hivern al voltant de Nadal. No es tracta de dates assenyalades, sinó de períodes en els que s'hi emmarcaven diferents activitats. Amb el solstici d'estiu s'inicien les feines de segar, batre i aixecar eres, el foc i l'aigua de Sant Joan, les rodades de cabra, les beneïdes d'animals i les ballades a pous i fonts.

Les festes d'hivern s'inicien amb la festa dedicada als difunts: la trencada de pinyons, menjar magranes i panellets la Tarda de Tots Sants (1 de novembre). La gran festa d'hivern, però, és sens dubte la diada de "ses matances", que consisteix en el sacrifici del porc, truja o porcella per a l'aprofitament alimentari, i té lloc a partir de novembre, i fins tot durant el mes de desembre. Es tracta d'una reunió festiva que implica col·laboració en la realització de diferents tasques, com ara l'elaboració de la sobrassada, la botifarra i el botifarró. La casa que fa matances convida a familiars, amics i veïns, un exemple de reciprocitat i col·laboració entre la comunitat de coneguts.

A més, hi ha les festes religioses dels sants de les respectives parròquies. I el dia 5 d'agost se celebra la festivitat de la patrona d'Eivissa, la Verge de les Neus, ja que aquesta data era la més propera a la conquesta catalana del 8 d'agost, tot i que resulti sorprenent des del punt de vista de la climatologia eivissenca.

Balls tradicionals i mitologia popular

Amb el nom de ball  pagès s'anomena la dansa tradicional de les Pitiüses, on hi ha una clara diferència entre el paper de l'home i la dona. La música és interpretada pel sonador, amb el tambor i la flauta, i pels balladors masculins amb les castanyoles. Quant a les varietats rítmiques hi ha sa curta i sa llarga. La indumentària, especialment la femenina, resulta prou espectacular per les emprendades, veritables pectorals realitzats amb coral i plata, o en or.

Eivissa té una interessant mitologia popular. Personatges com els barruguets, els fameliars o els follets són habituals a la literatura oral. Moltes cases eivissenques presenten creus blanques pintades damunt les portes o finestres, per protegir els seus habitants dels mals esperits.

Gastronomia

Pel que fa a la gastronomia, plats importants de la cuina són el cuinat de verdures i llegum de Divendres Sant, els macarrons dolços de Sant Joan, el sofrit pagès, l'ensalada pagesa, l'ensalada de bescuit o de peix sec, el guisat de peix, la borrida de ratjada, la frita de polp, de porc o de freixura. També les coques de gató, de cassó, de pebrera, de tomata, de sobrassada, de bledes i els cocarrois farcits de bledes o de carn. Pel que fa als dolços: les orelletes, els bunyols, el flaó amb formatge tendre, la greixonera feta amb llet i ensaïmades o pa dur. Entre les receptes peculiars destaca la salsa de Nadal, barreja de dolç i salat.

Més informació: www.eivissa.org // www.ibiza.travel


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears