MENORCA. L’illa on el temps s’atura
CULTURA
MENORCA

La casa urbana

Si deixam de banda les cases senyorials de Ciutadella i de Maó (vegeu l'apartat de patrimoni), els habitatges populars dels pobles i viles de Menorca destaquen per ser cases unifamiliars d'una, dues o, com a màxim, tres plantes. Solen ser cases de trast (amb una amplada d'uns cinc metres), amb soterrani, planta baixa on hi ha el rebedor, el menjador, la cuina i un pati. Al primer pis hi ha els dormitoris i, al pis superior (porxos) les golfes. A les cases més antigues, les estances de la planta baixa i dels soterranis poden estar cobertes amb volta d'aresta o de canó. Predomina el color blanc de calç a les parets, i el verd a les persianes. Moltes finestres, sobretot a la banda oriental de l'illa, són de guillotina.

La casa de lloc (casa rural)

El lloc és la unitat bàsica d'explotació agrícola i ramadera de Menorca. El sistema de mitgeria ha fet que en la majoria dels casos el pagès no sigui el propietari de les terres que conrea, encara que sovint moltes generacions d'una mateixa família s'han succeït en una mateixa finca. Hi ha llocs on només hi ha l'habitatge de la família pagesa. En altres, molt a prop o al pis superior, hi ha l'habitatge d'estiueig dels propietaris, els senyors del lloc.

Els habitatges rurals menorquins són coneguts genèricament com "ses cases". La seva tipologia pot ser molt diversa, des de la més senzilla -quan només hi ha l'habitatge dels pagesos- fins a la més elaborada. Generalment estan orientades cap el sud, per aprofitar la llum solar i esquivar la tramuntana. La porxada, un pòrtic amb arcs, actua com a element distribuïdor de l'espai. A la planta baixa hi ha la cuina, el menjador i altres dependències, algunes de les quals poden tenir relació amb les tasques de la finca (formatgeria, per exemple). Sovint també hi ha els dormitoris dels pagesos i la seva família, sobretot quan la planta superior està ocupada per la casa d'estiueig dels propietaris. El pis superior, invariablement, està ocupat pels porxos o golfes, que serveixen de magatzem. Al voltant de la casa hi trobam nombroses construccions auxiliars: cotxeres, bouers, estables, pallissa, etc. i, a vegades, una capella. Alguns dels casats de senyors tenen una arquitectura amb influències italianes i neopalladianes, arrelades a Menorca a partir del segle XVIII.

Gastronomia

La gastronomia tradicional menorquina és bastant senzilla i típicament mediterrània. Alguns dels plats més populars eren les sopes d'oliaigua i l'arròs de la terra. És molt típic també el menjar al forn o perol, que combina el peix o la carn amb patates i tomàtigues. Moltes vegades la verdura també es prepara al forn, com les albergínies o els carbassonets. Darrerament s'ha fet molt famosa la caldereta de llagosta, plat que es pren per típic, però que els menorquins mengen en rares ocasions. El companatge més usual era el formatge, que també ha assolit una fama notable i té denominació d'origen amb el nom de Maó-Menorca. Pel que fa als embotits, els més importants són la sobrassada, els botifarrons (blanc i negre), la salsitxa o carn-i-xulla i el cuixot.

La gastronomia menorquina també és rica en pastisseria. Destaquen els diversos tipus de formatjades (amb formatge, brossat i carn), una gran diversitat de coques salades i dolces, crespellets, pastissets, ensaïmades (diferents de les mallorquines, i anomenades també coques bambes) i, finalment, els amargos i carquinyols.

Menorca produïa vi en abundància en els segles XVIII i XIX, però diverses epidèmies acabaren gairebé totalment amb la vinya. Recentment s'ha recuperat la tradició, i tornen a elaborar-se vins de qualitat, però amb produccions baixes. Els licors menorquins tenen fama, sobretot la ginebra típica de l'illa, el gin, que és considerat herència dels britànics tot i que en el segle XVIII gairebé no es produïa.

Festes populars

Els cavalls són els protagonistes indiscutibles de les festes populars menorquines. Tots els pobles de l'illa celebren les festes patronals amb l'organització d'una comitiva a cavall, la qualcada, formada per la junta de caixers i un nombre variable de cavallers. La junta de caixers representa els antics estaments de la societat: caixer capellà o capellana, el caixer fadrí (en algunes poblacions s'anomena sobreposat), que és el que porta el penó o bandera, el caixer pagès i el caixer casat. Presideix la qualcada el caixer batle, un representant de l'Ajuntament, que pot ser el mateix batlle, excepte en el cas de Ciutadella. La comitiva va precedida sempre pel fabioler, que qualca un ase (somereta) i toca el tambor i el fabiol anunciant el pas de la qualcada.

El ritual de les festes (amb l'excepció de Ciutadella) és el següent: el capvespre anterior al dia de la festa el fabioler reuneix la qualcada que, després de passar diverses vegades pels carrers del poble, es dirigeix a l'església per resar l'oració de completes. Després la qualcada es dirigeix a la plaça del poble, on la gent fa saltar els cavalls al so de la banda de música que toca, entre altres peces, el Jaleo (en realitat, el fragment de la sarsuela "El postillón de la Rioja", perfectament aclimatat a la festa). L'endemà al matí s'arreplega novament la qualcada, es repeteix el Jaleo i s'acaba amb la missa de caixers a la parròquia. En algunes poblacions, al capvespre es fan corregudes de cavalls.

Les festes més importants de Menorca són les de Sant Joan de Ciutadella, que se celebren els dies 23 i 24 de juny i el diumenge anterior (Diumenge des Be), amb un ritual extremadament elaborat. Aquí la junta de caixers està formada per un representant de la noblesa, el caixer senyor que presideix la comitiva; el caixer capellà o capellana; dos caixers pagesos; el caixer menestral casat; i el caixer fadrí, que porta la bandera, que dos anys és pagès i altres dos anys, menestral. La qualcada està també precedida pel fabioler, però a Ciutadella interpreta una tonada molt diferent de la dels altres pobles.

El Diumenge des Be, la junta de caixers recorre a peu els carrers de Ciutadella visitant les famílies que aportaran cavalls a la festa. Va acompanyada d'un home vestit amb pells que porta un gran be sobre les espatlles. L'home representa Sant Joan Baptista, i el be, l'Anyell de Déu, el Crist. El dia 23, vigília de Sant Joan, a les dues del capvespre s'inicia el replec dels cavalls. Després de celebrar el caragol del Born, la qualcada es dirigeix a l'ermita de Sant Joan de Missa.

De tornada, ja fosc, la festa continua pels carrers antics de Ciutadella (caragols de ses Voltes i de Santa Clara). L'endemà al matí, la qualcada torna a sortir a partir de les vuit. Al Pla de Sant Joan, vora el port, els cavallers assagen els jocs cavallerescos que practicaran el capvespre. Després es fan novament els caragols de ses Voltes i de Santa Clara. Al migdia té lloc la missa de caixers a la Catedral. Al capvespre, la qualcada celebra el moment més espectacular de la festa, els jocs des Pla, amb correguda de s'ensortilla, el trencament de les "carotes" i el córrer abraçats. La festa acaba ja a la matinada, un altre cop, amb els caragols de ses Voltes i Santa Clara.

Fora d'aquestes festes patronals que omplen tot l'estiu des de finals de juny (Sant Joan) fins a mitjan setembre (Sant Nicolau, celebrat al santuari del Toro), la festa més important és Sant Antoni Abat (17 de gener), que commemora a Ciutadella la conquesta cristiana de Menorca per Alfons el Liberal, l'any 1287. El moment més important és la processó dels Tres Tocs. També és important la remembrança solemne de la resistència de Ciutadella davant la invasió turca de 1558, que se celebra cada 9 de juliol.

Balls i glossat

Els balls populars menorquins són el fandango, el bolero i la jota. Els balladors van vestits amb la roba pagesa típica dels segles XVIII i XIX. Els instruments que acompanyen els balladors són la guitarra, el guitarró, la bandúrria i les castanyoles. Tradicionalment, els balls es feien durant les festes populars, incloses les festes patronals dels diversos pobles i festes familiars i pageses, com les porquejades (matances) i les mesurades.

El glossat és una altra de les mostres interessants de la cultura popular menorquina. Consisteix en dos o més glossadors que, acompanyats d'un guitarrista, entaulen entre ells una autèntica pugna dialèctica rimada i cantada, al ritme de la guitarra. El mèrit del glossat rau en la improvisació, i els temes que es poden tractar són molt diversos, fins i tot amb al·lusions personals.

Artesania

L'artesania menorquina presenta una gran diversitat. El calçat artesà té una llarga tradició, i ha donat molta fama a Menorca. Actualment les sabates menorquines s'exporten a tot al món i són un referent de moda i disseny. Una variant modernitzada del calçat més popular, les avarques, ha tingut un gran èxit com a sabata d'estiu, fresca i còmoda. La indústria de bosses de malla de plata tingué un gran creixement a començaments del segle XX, i era un treball gairebé artesanal. Moltes famílies conserven encara bosses de plata, algunes de les quals són autèntiques obres d'art. En desaparèixer la seva fabricació, algunes fàbriques es van reconvertir per fabricar joieria i bijuteria, productes que també han donat molta fama a Menorca. L'artesania de la fusta també és important. Destaquen les barreres típiques d'ullastre i altres eines tradicionals elaborades també amb ullastre pels araders. En canvi, a l'ebenisteria destaquen les variants menorquines dels mobles anglesos, sobretot els estils Queen Ann i Chippendale, herència de la dominació britànica.


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears