MALLORCA. Escenari de paisatges mediterranis
CULTURA
MALLORCA

La cultura popular

La cultura popular a Mallorca adopta dos condicionants bàsics: els determinants geogràfics i el trencament que suposà l'aparició del turisme, per la qual cosa els etnòlegs parlen de societat preturística gairebé com a sinònim de societat tradicional. El fet insular i el clima mediterrani han contribuït de manera essencial a fer perdurar una forma de vida basada en l'autoabastament amb l'agricultura i la ramaderia com a base de l'economia rural, complementada per la caça i la recol·lecció i amb poca importància de la pesca, localitzada només en alguns punts.

La casa

A Mallorca, distingim diferents tipus d'habitatge. Les grans cases senyorials de Palma, caracteritzades bàsicament pel pas d'entrada o vestíbul, el pati a cel obert, amb l'escala ornamentada i la galeria del primer pis, on desemboca l'escala. Normalment, al fons del pati o als laterals hi ha una ampla barrera de comunicació amb el jardí, les cotxeres i estables i, mitjançant petites escales, els entresòls o estudis, dedicats a administrar els negocis i el patrimoni de la família i, a vegades, a acollir els servidors distingits de la família, com el capellà.

La casa de possessió o casa rural, que al temps participa d'elements senyorials, planteja una arquitectura adaptada a les necessitats productives i a les particularitats del lloc on està ubicada; té façana normalment alta, de tres plantes d'alçat, davant una carrera, i sol tenir un gran pati central o clastra, espai vital i de distribució de les cases, amb sòl empedrat i amb un coll de cisterna que recull les aigües de les teulades, normalment de dos aiguavessos.

Integrades en les cases de possessió, a la muntanya, destaquen les tafones (almàsseres), que són construccions destinades a la fabricació de l'oli, mentre que al Pla abunden els graners i dipòsits de palla, com també en terres de vinya els cellers de vi, amb els seus cups. Les llars o cuines típiques de Mallorca solen ser de campana, amb un banc on transcorrien les vetllades i part de la vida en família. Normalment, les cases grans de la ruralia presenten dos habitatges: a la planta baixa, el del pagès, ja sigui majoral o amo (arrendatari); i al primer pis, a vegades amb autèntica categoria de casal, la casa del senyor (propietari). La tercera planta, anomenada porxo, servia de magatzem.

La gastronomia

La gastronomia mallorquina gaudeix dels avantatges de l'anomenada dieta mediterrània. La cuina illenca és, en termes generals, de gran riquesa en greixos, amb abundància d'oli d'oliva i, fins i tot, de saïm de porc, però equilibrada amb moltes verdures i fruites. Les tomàtigues són la base per al frugal pa amb oli i per a la típica ensalada balear, el trempó, que té a més pebre, ceba i oli.

Com a plats típics de Mallorca, alguns estesos també a les altres illes, podem destacar les sopes mallorquines, cuinades en cassola rodona de fang; tenen com a base, sobre un sofregit, un jaç de llesques primes de pa mallorquí, embegut en el brou produït en bullir un variat conjunt de verdures del temps, que són les que curullen el plat, damunt les llesques. El tumbet també es cuina en cassola rodona de fang, i consisteix en una successió de capes de patata tallada gruixada, albergínies i pebre, tot frit i amb salsa de tomàtiga. L'arròs brut es cuina amb profusió de carn diversa i bolets. Altres plats tenen la carn com a ingredient principal, com la porcella rostida, els escaldums de pollastre o d'indiot -aquest darrer, guisat amb patates- i la sopa torrada, que pot ser de carn o de peix.

El frit mallorquí, de xot o de porc, i l'estofat de bou són plats ben coneguts. El conill amb ceba és el plat més típic amb carn d'aquest animal. Els plats de peix són molt variats, i en destaquen els de peix al forn -com l'amfós a la mallorquina-, l'arròs a la marinera i la caldereta, un brou de peix escaldat amb llesques de pa i amb el peix bullit.

La matança del porc, on la feina, la gastronomia i la festa familiar apareixen ben lligades, és una activitat encara avui ben viva. Els productes típics són els botifarrons, mescla de carn greixosa molt picada, amb sal, pinyons i espècies, tot ficat dins un budell prim; els blanquets, similars als anteriors però sense sang; els camaiots, de contingut semblant als botifarrons, però guardats dins la pell de les cuixes de l'animal, i la sobrassada, de carn picada, amb sal i pebre vermell, producte aquest darrer que li dóna el seu color característic.

En rebosteria destaca la coneguda ensaïmada, de pasta finíssima, amb sucre, ous i saïm de porc, d'on li ve el nom. Hi ha ensaïmades petites per al desdejuni i n'hi ha de grosses per a les postres, farcida de cabell d'àngel o amb tallades, és a dir, amb trossos de carabassat o de sobrassada al damunt.

Altres dolços o productes típics són les coques reïssones, els quartos i, com a especialitats locals, els sospiros de Manacor, les coques de patata de Valldemossa, les galetes d'Inca i els congrets de Sineu, entre d'altres. Val la pena remarcar els productes amb pasta de la temporada de Pasqua, com les panades, els robiols i els crespells. A base de verdura, tenim els cocarrois i la popular coca de verdura.

Dels vins, destacam els de la denominació d'origen Binissalem, especialment els negres, de gran finor, que arriben fins a 14 graus. Altres zones vinícoles són el Pla i el Llevant. Pel que fa a licors, ressenyam les herbes, seques o dolces, i l'aperitiu anomenat 'palo'.

Les festes populars

Les festes populars a Mallorca segueixen bàsicament la cronologia del cicle anual, agrícola i religiós, sovint sobre una base ancestral. Moltes expressions tradicionals foren importades de Catalunya arran de la conquesta de Jaume I i de la repoblació subsegüent, i s'adaptaren profundament a les Illes, i alguns casos han sobreviscut inalterades, com en el cas del cant medieval dit la Sibil·la. D'altra banda, un conjunt important de festes tenen el seu origen en la commemoració d'algun fet històric destacable.

Del cicle anual religiós, són remarcables les festes de Nadal, amb l'ofici de les Matines, que inclouen el cant de la Sibil·la i, al final de les festes, la cavalcada dels Reis Mags. Sant Antoni, patró de la ruralia i del bestiar, se celebra el 17 de gener, amb les beneïdes com a manifestació més important i la nit de foc amb els dimonis com a protagonistes; són especialment destacables les celebracions de sa Pobla, de Muro i d'Artà. 

El 20 de gener és Sant Sebastià, patró de Palma, ressenyable per les revetlles musicals que tenen lloc al centre de la ciutat. Continuen els Darrers Dies de Carnaval, festa d'arrel pagana, amb disfresses i canvis de rols, amb especial ressò de la desfilada dita sa Rua, a Palma. Les festes de Setmana Santa comencen el dia del Ram i continuen amb les diverses processons, com les del Dijous Sant de Palma i la del Divendres Sant de Sineu. Altres tradicions són el Salpàs i els Davallaments, especialment destacable el de Pollença, i les processons de l'Encontre.

Després de Pasqua, són abundantíssimes les convocatòries de pancaritats i romiatges a les ermites i santuaris. Entre les convocatòries de primavera destaquen les fires, com la de Sineu, d'origen medieval, celebrada el primer diumenge de maig. La diada del Corpus Christi se celebra amb processons, destacant la que parteix de la Seu de Mallorca, a Palma.

Les festes de l'estiu comencen amb les de Sant Joan, nit de màgia i de celebració del solstici. Poc després tenim les de Sant Pere, amb alguna processó marítima. Els mesos de juliol i agost, hi ha una allau de festes patronals dels diferents pobles, on es combina la tradició amb les modes musicals i de gresca més modernes.

Santa Margalida, Santa Magdalena i Sant Jaume, el 20, 22 i 25 de juliol, respectivament, són també molt festejats a diferents pobles. El 28 de juliol a Valldemossa se celebra la festa de Santa Catalina Tomàs, amb el Carro Triomfal de la Beata. El 15 d'agost s'esdevé la festivitat de la Mare de Déu Assumpta, de gran tradició a Mallorca.

Sant Bernat, el 20 d'agost, és molt celebrat al monestir homònim de Palma, mentre que Sant Bartomeu, el 24 d'agost, és festa a diversos pobles. El primer diumenge de setembre se celebra a Santa Margalida la processó més típica de Mallorca, dedicada a santa Catalina Tomàs, amb una gran trencadissa de gerres.

Les festes de la Mare de Déu de Setembre i del nom de Maria (dies 8 i 12 de setembre) acullen gran quantitat de celebracions. Una festa que recull la perspectiva del treball i l'activitat econòmica, el darrer diumenge de setembre, a Binissalem, poble del vi, té lloc la festa des Vermar.

Ja a la tardor, pels voltants de les Verges i Tots Sants, és època de bunyolades. De les fires de tardor, remarcam la del Dijous Bo, d'Inca, esdevinguda el tercer dijous de novembre. Poc després, l'inici de les matances enllaça novament amb les festes de Nadal.

Del cicle anual de commemoracions civils, remarcam la Festa de l'Estendard, també dita la Colcada, celebrada dia 31 de desembre a Palma, en record de l'entrada de les tropes catalanes de Jaume I d'Aragó l'any 1229. El segon diumenge de maig se celebra a Sóller la festa de Moros i Cristians, un simulacre de batalla en record de la victòria del poble de Sóller sobre corsaris turcs el dia 11 de maig de 1561. Un altre simulacre de Moros i Cristians és el que s'esdevé dia 2 d'agost a Pollença, dins el marc de les festes patronals de la Mare de Déu dels Àngels. El dia 12 de setembre se celebra la Diada de Mallorca, commemoració del jurament de les Franqueses per part del rei Jaume II de Mallorca.

Les danses tradicionals

Dels balls tradicionals s'han de destacar primerament els balls de figura, que constitueixen autèntiques danses rituals. Generalment es mostren lligats a celebracions religioses o festives: les Àguiles i Sant Joan Pelós de Pollença, que surten per la festa del Corpus; Sant Joan Pelós de Felanitx (dia de Sant Joan); els Cavallets de Felanitx (revetla de Santa Margalida, 19 de juliol, i Sant Agustí, 27 i 28 d'agost), els Cavallets de Pollença (20 de gener, Sant Sebastià), els Cavallets d'Artà (sant Antoni de Pàdua, 13 de juny). A Manacor es conserva la típica dansa dels Moratons (24 de maig, Sant Domènec), relacionada amb els monjos dominicans, i també la dansa dels Indis, que constitueix un ball de cintes (16 d'agost, Sant Roc).

El Ball dels Cossiers és una dansa popular mallorquina executada per tres parelles d'homes i una dama. Aquests balls, que s'interpretaven a molts de pobles de Mallorca, estan documentats des de finals del s XIV i no solien faltar a les processons del Corpus entre els segles XV i XIX.

L'origen dels cossiers és incert, però podria remuntar-se a antigues danses paganes de la fecunditat, hipòtesi que explicaria el paper dels sis personatges masculins que es mouen al voltant de la dama, que té la funció de dirigir els moviments del grup. La presencia del 'dimoni' planteja la lluita entre el bé i el mal, però també podria tractar-se d'una metamorfosi dels antics bruixots o fetillers tribals. Els cossiers dansen a Algaida el 16 de gener (Sant Honorat) i el 24 i 25 de juliol (Sant Jaume), a Pollença el 2 d'agost (Mare de Déu dels Àngels), a Alaró el 16 d'agost (Sant Roc), i a Montuïri el 23 i 24 d'agost (Sant Bartomeu).

Els balls populars d'arrel rural, anomenats ball de bot, de gran moviment i espontaneïtat, són també molt interessants. La major part dels balls són de parella, i és la dona la que du la iniciativa. Les mateixes i els copeos són els balls més antics; les jotes i els boleros són d'introducció més recent, però s'han adaptat genuïnament.

L'artesania

De l'artesania cal destacar-ne els teixits, com la roba de llengos (Santa Maria i Pollença), així anomenada pels dibuixos que dissenya la tela, i els brodats a mà (sobre tela de fil o drap, amb punt de cadeneta o de creu). El treball del vidre compta amb tallers reconeguts a Palma i Algaida (Can Gordiola), a Campanet (Menestralia), i a s'Esgleieta (Lafiore), amb bufadors de vidre que repeteixen encara avui la seva tècnica tradicional. Les perles manufacturades tenen un punt de referència important a Manacor.

Pel que fa a la ceràmica, destacam els treballs de Felanitx (gerres pintades o brodades), i especialment de Pòrtol (Marratxí), on es treballa una ampla tipologia de terrissa, com olles, greixoneres i altres recipients d'arrel popular; pel que fa a les figures de fang, són remarcables els curiosos i tipiquíssims siurells, de colors vius, i els també tradicionals pastorets per als betlems o pessebres.

Del treball del metall, existeixen bones obres d'aram que reprodueixen objectes domèstics, com calderes, olles i brasers; de llautó, les ornamentals llumeneres. De ferro o acer esmentam els ganivets, com els populars trinxets de Consell, Llucmajor, Muro i Sineu. L'obra de palma, feta de garballó (Chamaerops humilis), produeix senalles, estormies (seients), capells i altres estris, i és tradicional de Capdepera i Artà. El treball de la pell i el calçat té grans exponents a la comarca d'Inca, on hi ha bones mostres de calçat artesà.


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears