MALLORCA. Escenari de paisatges mediterranis
HISTòRIA
MALLORCA

La prehistòria

La teoria defensada majoritàriament des dels anys 1970 fins a l'actualitat parlava d'una ocupació humana inicial a Mallorca datada al voltant de l'any 4000 aC. Es defensava l'existència de comunitats reduïdes relacionades amb la caça del càprid anomenat Miotragus balearicus. Però recentment, aquesta hipòtesi ha estat qüestionada, i la nova teoria alternativa només reconeix unes primeres ocupacions datades cap a l'any 2700-2500 aC.

Entre els anys 2500 i 1400 aC transcorre a les Balears l'època pretalaiòtica, un poblament amb grups humans que vivia dins coves i en construccions rudimentàries, i coneixia l'agricultura i la ramaderia. L'element més característic d'aquest període són les coves d'enterrament artificials. Entre els anys 1400 i 123 aC se situa el període talaiòtic. El talaiot, l'element més representatiu, és una construcció ciclòpia de tipologia variada i dedicada a usos diversos. Als voltants de l'any 1000 aC apareixen els poblats talaiòtics, grans conjunts que poden englobar diversos talaiots i moltes estances. Poc abans de l'any 800 aC es troben els primers objectes de ferro i ceràmica púnica, la qual cosa indica una relació amb les cultures mediterrànies avançades més properes.

Els segles finals del talaiòtic es caracteritzen per un augment del comerç amb les potències de la Mediterrània, especialment detectable en les troballes de ceràmica clàssica i per la participació dels foners balears com a mercenaris als exèrcits cartaginesos.

La història clàssica i altomedieval

L'època romana a les Balears comença amb l'expedició de Quint Cecili Metel, general romà que conquistà Mallorca i Menorca l'any 123 aC. Les principals poblacions mallorquines conegudes foren Pol·lèntia i Palma.

El cristianisme es consolidà al llarg del segle IV, i aleshores es crearen les diòcesis de Mallorca, Menorca i Eivissa. Amb la crisi i posterior desintegració de l'Imperi Romà d'Occident, Mallorca passà l'any 455 a mans dels vàndals. Aquesta època no durà massa temps, ja que l'any 534 les Illes s'integraren dins l'Imperi Bizantí. Però aquesta nova etapa tampoc no es consolidà, ja que a partir de l'any 624, amb la pèrdua de les possessions bizantines a la Bètica hispànica, les Illes constituïren un territori marginal, difícil de defensar.

La conquesta musulmana es realitza l'any 902. Una expedició comandada per Isam al-Jawlani s'apodera de les Balears, integrant-les dins les estructures polítiques i administratives de l'Emirat, i després, Califat de Còrdova. Reuneix el món urbà, i l'antiga Palma romana es reconstrueix amb el nom de Madina Mayurqa. Amb la caiguda del Califat, les Balears passen durant bona part del segle XI a dependre del regne taifa de Dénia (1010-1077). Amb la desaparició del poder de Dénia, les Illes formen una taifa sobirana, breu període independent que acaba amb l'expedició pisano-catalana dels anys 1114-1115.

El següent període és l'almoràvit, caracteritzat per la potència i l'expansionisme de la dinastia autòctona dels Banu Ganiya, que arribaren a sotmetre una part del nord d'Àfrica contra el poder emergent dels almohades. Els almohades s'arriben a imposar i dominen les Illes l'any 1203. Però la seva derrota a la batalla de les Navas de Tolosa (1212) marca l'inici del declivi islàmic, que es concretarà a les Illes amb la conquesta catalana de Jaume I, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

La història medieval

La conquesta i el repoblament catalans suposen la instauració de la societat feudal, de la religió cristiana i de la llengua i cultura catalanes. El procés de conquesta s'inicia amb la integració a la corona Catalanoaragonesa de Mallorca els anys 1229 i 1230, dirigida pel rei Jaume I i pels principals magnats catalans. El canvi produït arran de la conquesta va ser enorme. La població musulmana abandonà Mallorca o fou esclavitzada. El repartiment del territori conquerit suposava una jerarquitzacio feudal, amb el rei i els seus magnats com a caps de fila.

L'any 1249 es va crear una de les institucions fonamentals de la Mallorca medieval: la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca, important organisme d'administració local. A la mort de Jaume I, el 1276, la corona d'Aragó es dividí entre els dos fills del Conqueridor, i es creà el regne privatiu de Mallorca, amb Jaume II de Mallorca com a rei titular. A més de les Illes, abastava els comtats nord-catalans, amb els del Rosselló i de la Cerdanya com a comptats de més pes, el senyoriu de Montpeller i algunes possessions més petites.

Arrel de les tensions produïdes per aquesta divisió, l'any 1279 Jaume II de Mallorca s'hagué de declarar feudatari del seu germà, Pere el Gran d'Aragó. El 1285, el fill d'aquest, Alfons el Liberal, incorporà Mallorca a la corona Catalanoaragonesa. El 1298, el rei Jaume II d'Aragó retornà les possessions insulars del regne privatiu de Mallorca al seu oncle Jaume II de Mallorca. El rei Sanç, fill i successor de Jaume II, consolidà el Gran i General Consell l'any 1315, l'assemblea representativa de Mallorca.

El regne privatiu de Mallorca desaparegué entre els anys 1343 i 1349. En la primera data, el rei d'Aragó Pere el Cerimoniós s'apoderà de les Balears i, posteriorment, annexà les possessions continentals. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre als francesos el senyoriu de Montpeller per organitzar un exèrcit i envair Mallorca. L'expedició va ser un fracàs, i el rei mallorquí morí combatent a la batalla de Llucmajor.

La Baixa Edat Mitjana es va veure sacsejada per importants revoltes. La primera fou l'any 1391, amb l'assalt al Call jueu de Palma, en plena onada d'antisemitisme que suposarà a la llarga la conversió forçada de la comunitat jueva de Mallorca al cristianisme l'any 1435. La segona fou l'Aixecament Forà dels anys 1450 al 1452, l'exponent de la lluita de la població pagesa contra el centralisme ciutadà i els abusos impositius. Però la revolta social més important que ha vist Mallorca va ser la de les Germanies, entre 1521 i 1523: menestrals i pagesos lluitaren per eliminar la gran pressió fiscal que patien els estaments populars. Controlaren el poder a Mallorca fins que foren derrotats per l'exèrcit de Carles V.

Durant el segle XVI foren un perill constant les incursions dels corsaris turcs i barbarescos. Les talaies o torres de vigilància costanera constitueixen un dels testimonis de més espectacularitat del pla de defensa d'aquesta època i els segles posteriors.

La història recent

El segle XVII representa la culminació de la reacció senyorial que confirma els privilegis i la riquesa de la noblesa terratinent. És també el segle de greus pugnes entre els diferents bàndols que lluiten pel poder. El barroc s'imposa com a estil arquitectònic i artístic, amb importants mostres constructives, especialment esglésies i casals nobiliaris o de classes benestants.

L'any 1652 Mallorca pateix la terrible epidèmia de pesta bubònica, que malmena de demografia. La Inquisició organitza diversos actes de fe, els més durs dels quals foren els de 1691, en què foren condemnades a mort 37 persones acusades de professar el judaisme.

El segle XVIII comença amb la Guerra de Successió a la Corona Espanyola (1701-1715). S'enfronten els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria i Felip d'Anjou, que triomfarà amb el nom de Felip V. Una conseqüència important és la promulgació el 1715 del Decret de Nova Planta, que eliminà les institucions seculars del regne de Mallorca i regulà un nou règim institucional i administratiu centralitzat, alhora que emmarcà la castellanització oficial. A finals de segle, l'obertura del comerç amb Amèrica i la creació de la Societat Econòmica d'Amics del País (1778) -entitat de caire il·lustrat que fomentà la introducció de nous cultius i planificacions- revitalitzaren l'economia insular.

La guerra del Francès (1808-14) suposà a Mallorca l'arribada de gran quantitat d'exiliats de terres peninsulars i d'un nombrosíssim contingent de presoners francesos que patiren greument a l'illa de Cabrera. La promulgació de la Constitució de Cadis incentivà les disputes entre absolutistes i liberals, una de les conseqüències de les quals fou la configuració del carlisme, l'opció més integrista, arrelat a la ruralia de les Illes. El 1833 es creà la província de les Balears, desapareguent definitivament el nom de regne de Mallorca.

El segle XIX suposà certa modernització de la societat illenca, i generà canvis econòmics importants. El comerç exterior s'activà amb l'obertura de nous mercats i l'interior millorà amb noves comunicacions, com la inauguració de la primera línia de ferrocarril el 1875, entre Palma i Inca. Una industrialització incipient arribà als sectors de les manipulacions agrícoles, dels teixits i del calçat.

També representà l'accés a la propietat d'un bon nombre de pagesos, a partir del procés de segregació de les grans propietats dels terratinents. El moviment obrer, embrionari, s'organitzà durant el Sexenni Revolucionari (1868-74), època iniciada amb la caiguda de la monarquia d'Isabel II. La Restauració borbònica de 1875 aportà una època de fort caciquisme, i suposà l'alternança en el poder de conservadors i liberals. L'activisme econòmic decaigué a finals de segle, amb la crisi de la vinya produïda per la plaga de la fil·loxera i la desaparició dels mercats colonials (Cuba, Puerto Rico i Filipines).

L'economia de la primera meitat del segle XX té una estructura diversificada, però amb domini encara del sector primari i generadora d'un nivell de renda escàs. La manca d'expectatives i l'augment progressiu de la població provocà un corrent migratori mantingut fins als anys cinquanta. Al temps, s'obren noves portes: el 1903 s'inaugura a Palma el Gran Hotel, joia del modernisme, i el 1905 es crea el Foment del Turisme de Mallorca, precursors de la primera onada turística.

La II República, promulgada el 1931, provocà una remodelació profunda de les forces polítiques i l'augment del moviment obrer. Les actuacions per assolir cert autogovern foren dèbils, i només s'arribà a l'aprovació d'un projecte d'Estatut d'Autonomia. La revolta militar del 19 de juliol de 1936 contra la República triomfà a Mallorca, Eivissa i Formentera. La Guerra Civil desarticulà les forces d'esquerra i el moviment obrer, i aplicà una duríssima repressió. L'ús institucional i públic de la llengua catalana també fou prohibit.

Després d'uns primers anys de postguerra passats en condicions dures i d'aïllament, els mercats tornaren al nivell anterior a 1936, i a finals dels anys 50 i primers dels 60 esclatà l'anomenat boom turístic, i s'inicià el que es coneixerà com a balearització o urbanització desmesurada i no planificada. El turisme passà a constituir un dels més grans fenòmens socioeconòmics de la història de Mallorca.

La restauració democràtica de l'Estat espanyol després de la mort del general Franco el 1975 conduí a l'aprovació de la Constitució de 1978. Aquest nou marc democràtic legal permeté l'aprovació, el 1983, de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Les illes Balears constitueixen una comunitat autònoma integrada dins l'Estat espanyol, i compten amb les corresponents institucions d'autogovern autonòmic: el Parlament Balear i el Govern de les Illes Balears. Les institucions de govern de cada illa són els consells insulars, mentre que els municipis són regits pels ajuntaments.


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears