RUTES >
buscador

RUTA EN BICICLETA PER FORMENTERA. Can Marroig i torre de la Gavina

LA FORMENTERA DELS SEGLES XVIII I XIX
Ciclistes Persones amb nins

Can Marroig i torre de la Gavina

  • Visites
  • Descripció de la ruta
Qualsevol passejada per Formentera pot convertir-se en una experiència única, ja que l’illa convida precisament a això: a explorar-la. La bicicleta és un dels mitjans més comuns de desplaçament, atès que les distàncies són molt assequibles i les vistes un autèntic paradís visual. Aquesta ruta amb bicicleta ens endinsa en la Formentera dels segles XVIII i XIX a través de l'espectacular finca pública de Can Marroig i la Torre de defensa de la Gavina.

Algunes dades històriques
Després de l'anomenat “primer repoblament” —iniciat amb la conquesta catalana de 1235— Formentera fou, al llarg dels segles XVI i XVII una terra de ningú, convertida en cap de pont de l'ofensiva turca i barbaresca a la Mediterrània occidental. La situació estratègica de Formentera en relació a Eivissa féu que s'instal·lessin a l'illa diversos punts de vigilància per prevenir els assalts.

A final del segle XVII s'inicià l'anomenat “segon repoblament”; l'església fortificada de Sant Francesc (1738) fou durant aquells anys el principal element defensiu de l'illa. El 1749, amb la torre de defensa de s'Espalmador començà la construcció de les torres destinades a consolidar Formentera com un espai segur. La de la Gavina (1763) fou unaa d'aquestes torres.

Ben aviat els problemes de seguretat provocats per les incursions barbaresques i turques quedaren superats, i les torres de defensa esdevingueren unes instal·lacions testimonials. Emperò el dia a dia dels formenterers era dur, amb una economia autàrquica i de supervivència.

A la segona meitat del segle XIX, una sèrie de projectes protagonitzats per emprenedors arribats de fora de l'illa dinamitzaren l'activitat econòmica formenterera. Un d'aquests emprenedors fou el mallorquí Antoni Marroig i Bonet.

Torre de la Gavina
. La data d'acabament d'aquesta torre es fixa a l'any 1763, dins el pla per garantir la seguretat engegat a la segona meitat del segle XVIII i que, a Formentera, suposà la construcció d'un total de cinc torres. La ubicació de la torre de la Gavina, a la punta del mateix nom, permetia el control de la navegació pel que fa a l'accés as Freus des de l'àrea de ponent.

La torre té una estructura troncocònica i nou metres d'alçada, amb un diàmetre —a la part inferior— de 12,35 metres. Com a moltes altres torres d'aquella època, l'entrada està situada a bona altura per protegir-la. La construcció es féu de maçoneria de pedra calcària i morter de calç.

La primera torre construïda dins del mateix pla que inclou la de la Gavina, és la torre de sa Guardiola, a s'Espalmador (1750), que també formava part del sistema de guaita i defensa des Freus.

Al juny de 2008 acabà la restauració de la torre, dirigida per l'arquitecte formenterer Marià Castelló, que, a l'inrevés del que s'ha fet en altres intervencions d'aquest tipus a les torres litorals de les Pitiüses, volgué perpetuar el pas del temps. La seva intervenció permet al visitant distingir fàcilment les zones reconstruïdes de les originals.

Can Marroig.
Can Marroig és la finca de gairebé 150 hectàrees on s'ubica l'àrea recreativa que du el mateix nom, i que delimita amb la costa per la punta de la Gavina i la punta de sa Pedrera, i inclou la torre de sa Gavina; suposa l'únic gran espai públic de Formentera. El casalot —que ara acull el Centre d'Interpretació del Virot— fou construït a finals del segle XIX per l'empresari i polític mallorquí Antoni Marroig i Bonet (Palma, 1837-1900), un republicà i liberal revolucionari que fou alcalde de Palma (1873-1874).

Antoni Marroig, en el seu vessant d'home de negocis, protagonitzà diverses operacions a Formentera el darrer terç del segle XIX, on comprà els estanys saliners de la part nord-oest de l'estany Pudent i construí el molí des Carregador, on ara hi ha un conegut restaurant.

La finca de Can Marroig havia estat propietat de l'Església, i passà a mans privades per primera vegada l'any 1855, en una de les desamortitzacions. El 1874 fou comprada per Antoni Marroig, que tot seguit —a més de construir-hi la casa senyorial d'estil mallorquí— començà un ambiciós projecte per convertir l'extensa finca en una explotació agrària centrada en el conreu de la vinya i la producció de vi destinat a l'exportació.

La mort de Marroig, i posteriorment la del seu fill Pere (1906), suposà que els projectes vinícoles entressin en una fase menys ambiciosa. Especialment interessant, emperò, és el període (1933-1936) en el qual Can Marroig es transforma en l'hotel IFA (Anglaterra-França-Alemanya), una iniciativa que malmeté la guerra que seguí al cop d'estat del general Franco. Es tractava d'un hotel vinculat a l'explotació agrària, tota una novetat en el seu temps i precursora del turisme rural actual.

La finca i el casalot passaren posteriorment a mans d'un industrial eivissenc i del grup Matutes, juntament amb l'estany des Peix, quan aquest encara era —segons el Registre de la Propietat— una “finca rústica inundada”. Els diversos projectes urbanitzadors fracassaren per l'oposició del poble formenterer, inclòs el del tauró de les finances internacionals Giancarlo Parretti. Finalment, el 1998, el Govern Balear comprà la finca, on ara desenvolupa el projecte Life de la Unió Europea per a protecció del virot (Puffinus mauretanicus).

Ruta: de la Savina a ses Salines de l'estany des Peix
La travessia d'Eivissa a Formentera presenta, pel que fa a aquesta ruta, un punt d'interès especial: la torre de sa Guardiola, a s'Espalmador. Les embarcacions que cobreixen la línia passen sovint ben a prop d'aquesta torre, que amb la darrera llum del dia es tenyeix d'uns colors rogents espectaculars, situada com dalt d'un penya-segat de 24 metres d'altura de cromatisme càlid.

Aquesta torre i la seva coetània de la Gavina, on ens portarà la ruta, són el testimoniatge què, fa tres segles i escaig, aquestes eren unes terres i unes aigües de frontera i incertesa. I que es Freus eren un pas marítim cabdal per a la seguretat d'Eivissa i Formentera.

Arribats al port de la Savina —i amb bicicleta pròpia o aliena— només cal agafar el carril reservat a bicicletes que discorre per la carretera general (la Savina-la Mola) en direcció a Sant Francesc. Just acabat el dic portuari, començarem a voltejar l'estany des Peix, tot i que, en el primer tram, algun edifici fa de pantalla entre la carretera i l'estany.

A mà esquerra es deixa el desviament que va cap as Pujols i les platges de ses Salines. Es continua durant 500 metres més i, a mà dreta, s'agafa la carretera asfaltada de Porto-Salé; tot d'una, també a mà dreta, comença el camí de l'estany des Peix, el número 7 dels que formen la carta dels Circuits verds de Formentera. Just haurem pedalat uns 2 quilòmetres des del port.

Els 800 metres de recorregut d'aquest camí discorren paral·lels a l'estany i ofereixen unes perspectives amables d'aquest espai, ja deixada enrere la zona urbana de la Savina.
El camí de l'estany acaba en el de sa Pedrera (el número 13 dels Circuits verds), que caldrà agafar a la dreta tot seguint les indicacions que condueixen cap a Can Marroig.

Fent camí —ja guiats pels senyals que ens duen a l'àrea recreativa de Can Marroig— travessem un pontet que salva els estanyets de Can Marroig. Es tracta d'una efímera explotació salinera, construïda en els primers anys del segle XX, que volia estendre a la part de ponent de l'estany des Peix la indústria salinera, principal motor econòmic de l'illa en aquell moment. Aquests estanyets saliners eren propietat de l'empresa Borràs i Cia., propietària de l'estany.

Estem ja a la zona de Reserva Natural del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera. Hem d'extremar el respecte a la natura.


  • Localitat

Formentera

  • Durada

Un dia

  • Com arribar-hi? google

La ruta s'inicia al port de Formentera. La sortida de vaixells des d'Eivissa es fa des de l'estació marítima dels vaixells de Formentera (avinguda de Santa Eulària). Fins i tot a l'hivern hi ha vaixells. Informació sobre preus i horaris:

www.balearia.com
www.medpitiusa.net
www.iscomar.com

Les bicicletes poden embarcar-se o bé llogar-les a Formentera. El preu de referència és de 10 euros al dia. La naviliera Balearia porta gratuïtament a Formentera qualsevol vehicle d'emissió 0 (bicicletes incloses), però cal fer la corresponent reserva. Altres navilieres cobren preus més baixos que el que costa el lloguer d'un dia a Formentera.

  • GPS

1: 38.717536,1.382003
2: 38.726325,1.395993

  • Recomanacions

Evitar els dies més càlids de l'estiu. Els desnivells —suaus i escassos— permeten que la ruta puguin fer-la persones de qualsevol condició física, inclosos infants. El recorregut es fa per carrils reservats a bicicletes o camins sense asfaltar.

La ruta discorre, en bona part, per camins que formen part dels anomenats Circuits verds, una xarxa de camins que —a peu, en bicicleta o en vehicle a motor, però sempre a velocitat moderada— permeten al visitant endinsar-se a Formentera.

La finca de Can Marroig, excepte els voltants de les cases i l'àrea recreativa, té la consideració de Reserva Natural dins del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera. Cal respectar la natura i col·laborar en la preservació i conservació dels valors naturals del parc. No molesteu les aus ni deixeu cap tipus de residu. No agafeu ni recolliu cap animal o planta.

  • Web externes

www.caib.es
www.formentera.es


  • Imprescindible a la zona

Virot. La baldriga baleàrica (Puffinus mauritanicus), anomenada a les Illes Balears virot o baldritja, és un endemisme balear que nia en petites cavitats de penya-segats com els de la Mola de Formentera.

Rutes Verdes.
L'Ajuntament de Formentera ha editat un fullet en el qual es proposen diversos recorreguts a peu o amb bicicleta per descobrir l'illa.




PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears