PROTAGONISTES
buscador

JAUME I. El rei conqueridor

lineasVegeu rutes relacionades lineasTornarlineasimprimirlineasenviar a un amiclineas
Jaume I
JAUME I
Jaume I va néixer el 2 de febrer de l’any 1208 a Montpeller (Occitània, actualment el sud de França). El seu pare va ser el rei Pere el Catòlic, Pere II d’Aragó i I de Catalunya. La seva mare fou Maria de Montpeller.

La tradició que els cronistes ens han fet arribar sobre la seva concepció té categoria de llegenda. Segons diu el mateix rei Jaume I a la seva Crònica, "nostre pare lo rei en Pere no volia veure nostra mare la reina", però gràcies als precs continuats d'un ric-home, el rei accedí a visitar la reina al lloc de Miravall, vora Montpeller, i el futur Jaume fou engendrat. Segons la versió del cronista Bernat Desclot, gràcies a la col·laboració d'un majordom del rei, i amb l'ajuda de la foscor, la reina ocupà el llit reial en el lloc de qui era previst que ho fes inicialment, una dama "de gran paratge, molt bella", de la qual el rei n'estava enamorat. El rei intimà, sense saber-ho, amb la seva dona. "La dona era molt sàvia e certa, per la qual cosa conegué que havia quedat prenyada, i fou quan es descobrí davant el rei i li digué que ho havia fet perquè "de mi eixís fruit qui plagués Déu e qui fos hereu del vostre regne"».

Segons el mateix Jaume I, Maria de Montpeller decidí que havia de posar al seu fill el nom d'un dels dotze apòstols. Per això, va fer preparar dotze candeles iguals i col·locà el nom d'un apòstol a cadascuna. Llavors encengué les espelmes i va prometre que batejaria el seu fill amb el nom del ciri que es mantingués més temps encès. La candela de l'apòstol Jaume fou la que durà més temps, amb gran diferència sobre les altres.

Els designis de la política caigueren durament sobre en Jaume quan tot just era un infant. Als tres anys fou separat de la mare i lliurat a Simó de Montfort, l’enemic francès de la croada contra els Càtars, com a promès d'una filla seva.

El pare de Jaume va morir quan el fill tenia només cinc anys, a la batalla de Muret, l’any 1213, en plena guerra dels Càtars; poc després morí la seva mare, a Roma. Per tant, Jaume va ser rei d’Aragó i comte de Barcelona des de molt jove. Durant els primers anys de regnat va haver d’afrontar nombroses lluites entre diferents bàndols per les aspiracions a la corona dels seus oncles Sanç i Ferran. El rei nin, orfe, visqué a Carcassona —en poder de Simó de Montfort— un breu període de temps. Però Simó de Monfort, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits. Complint la voluntat materna, que posava Jaume sota custòdia de l’orde del Temple, fou portat al castell templer de Montsó, on visqué des de sis anys fins a nou.

A poc a poc, enmig d’una corona d'Aragó dividida en bàndols feudals i lluites internes, cresqué un príncep que unia voluntats i vessava de carisma. Als tretze anys Jaume I havia estat casat amb la infanta Elionor de Castella, de la qual tingué el primogènit, Alfons. Però el matrimoni no es consolidà, perquè el rei n'aconseguí l’anul·lació canònica l’any 1228. El 1235 es casà amb Violant d’Hongria, que li donà nou fills i morí encara ben jove, el 1251.

La pau d'Alcalà (1227) assenyala el triomf reial damunt la revolta aragonesa dels nobles i d'algunes viles i ciutats i del comtat d'Urgell, que tornà a la seva amiga Aurembiaix. Des d'aquella hora començà un nou període del seu regnat: el de les grans conquestes. És per això que el seu nom sempre ha anat lligat a l’apel·latiu de Conqueridor. Des de 1229 també va ser rei de Mallorca, i, des de 1238, de València.

La conquesta de Mallorca, dirigida directament per Jaume I, s’inicià el setembre de 1229, quan sortí de Salou i de Tarragona un estol de més de cent embarcacions que transportava un contingent d'uns 15.000 soldats, que desembarcà, després de diversos tempteigs, a Santa Ponça. La batalla de Portopí, malgrat pèrdues tan valuoses com els Montcada, obrí a l’exèrcit el camí de la Madina Mayurqa, la capital de l’illa. El campament dels expedicionaris s’instal·là als voltants de la Real i començà el setge, que durà tres mesos i acabà amb l'assalt general del 31 de desembre, comandat personalment pel rei. Encara avui, el darrer dia de l’any, se celebra a Mallorca la festa de l’Estendard, en record de la conquesta de la ciutat. La campanya continuà sense gaires dificultats contra els sarraïns de l'interior de l'illa, excepte els reductes importants refugiats a la serra de Tramuntana.

L’1 de març de 1230, el rei Jaume I va signar la Carta Pobla o ‘Carta de Franquesa’ de Mallorca, el nou «regne dins el mar», document que establia les normes de la repoblació de l’illa, favorables per als nouvinguts, i la formació de nous nuclis urbans a l’illa.

El rei tornà a Mallorca l’any 1231, quan Bernat de Santa Eugènia, el lloctinent que havia deixat a l'illa, el requerí, perquè contingents de musulmans no sotmesos només volien rendir-se al rei. En aquesta segona estada, amb el pacte de Capdepera, Menorca conservà la població musulmana però restà tributària de la Corona d’Aragó. Una tercera vegada encara passà a Mallorca Jaume I: quan falses notícies arribaren a Catalunya segons les quals el rei de Tunis s'adreçava amb un estol per reconquerir l'illa. L'illa d'Eivissa fou conquerida per l'arquebisbe electe de Tarragona, Guillem de Montgrí, i el seu germà Bernat de Santa Eugènia l’any 1235.

Els èxits militars i territorials de Jaume I culminen amb la conquesta l’any 1245 de tot el regne de València.

La seva política occitana, que acabà amb el tractat de Corbeil (1258) —pel qual renuncià als seus drets sobre les terres occitanes, a canvi de la renúncia de Lluís IX de França als antics comtats catalans—, podem dir que fou una dolorosa claudicació. En canvi, la conquesta del regne de Múrcia, l’any 1266, fou una ràpida campanya victoriosa. Però un cop repoblat de catalans i aragonesos, cedí generosament el territori al rei de Castella, Alfons el Savi. Després d’una acció política fracassada a Navarra i de l’expedició, també fracassada, a Terra Santa, l’any 1276 Jaume I va morir a València.

  • Dades d’interès

Mapa

  • Altres dades

El rei Jaume I és una de les majors figures de la història de les illes Balears i, com a tal, és un heroi mític i una referència.

Amb la mort de Jaume I, gràcies a les seves disposicions testamentàries, el Regne de Mallorca -amb les altres Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya i el senyoriu de Montpeller- es constituí com a corona privativa o independent, amb Jaume II, fill de Jaume I, com a rei titular.



lineasTornarlineasimprimirlineasenviar a un amiclineas
Vegeu rutes relacionades


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears