PROTAGONISTES
buscador

CRESQUES ABRAHAM I JAFUDà CRESQUES. Cartògrafs de l'Escola Mallorquina

lineasVegeu rutes relacionades lineasTornarlineasimprimirlineasenviar a un amiclineas
Cresques Abraham i Jafudà Cresques
CRESQUES ABRAHAM I JAFUDà CRESQUES
Cresques Abraham nasqué al Call de la Ciutat de Mallorca, devers l’any 1325. Es casà amb Setaddar, que li donà dos fills, Jafudà Cresques i Astruga, casada amb el mercader Marzoch Mediní. Fou un reconegut cartògraf jueu mallorquí. Era d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

La seva vida és poc coneguda. És un dels caps de fila de l'Escola Mallorquina de cartografia, el moment àlgid de la qual se situa al segle XIV. Era mestre de les cartes del rei d'Aragó. Pere el Cerimoniós el nomenà familiar reial el 1368. Deixà una nodrida sèrie de cartes geogràfiques fetes per ell, avui perdudes. Se li atribueixen altres d’anònimes, alguna amb prou fonament com el notable Atles Català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques. El mapa era present a les col·leccions del rei de França Carles V l'any 1380. Cresques realitzà, als anys 1380, encàrrecs similars per als reis de França i d'Aragó. També és autor de la Bíblia Farhi (1382). Morí a la Ciutat de Mallorca entre els anys 1381 i 1387.

Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Barcelona?, 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí, fill de Cresques Abraham.

Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures i mapes i fabricant de brúixoles. Pere el Cerimoniós i Joan I li atorgaren el títol de familiar reial (1380, 1391) i freqüentà la cort d’aquests reis i també la de Martí I, on va fer diversos treballs cartogràfics. Juntament amb el seu pare, fou molt probablement l'autor del famós Atles Català de 1375, obra mestra de la cartografia medieval europea. També va fer un mapamundi per a la firma comercial toscana Datini i va rebre distincions i la protecció dels reis catalans.

El 1391, amb motiu del saqueig del Call, es veié obligat a convertir-se al cristianisme; es batejà i prengué el nom cristià de Jaume Ribes, que corresponia a un canonge de la Seu. També es convertí el seu alumne Samuel Corcós, que es va dir Macià de Viladesters. El 1399 residia a Barcelona, on va morir. Segons Mascaró Passarius, “el rei Joan, ple d’entusiasme pel seu protegit, el cridà a la seva cort amb tanta insistència que Jafudà acabà per vendre la seva casa del Temple al notari Pere de Sant Pere i se’n va anar a viure a Barcelona”.

Segons algunes hipòtesis, pogué ser nomenat coordinador portuguès de la cartografia de l'escola naval de Sagres a la dècada de 1420; hi ha registrat un tal Mestre Jacome de Malhorca amb aquest càrrec.

Vora el Temple, en l’espai que ocupa actualment el col·legi de la Sapiència, s’ubicava la casa i l’obrador dels cartògrafs i miniaturistes Cresques Abraham i Jafudà Cresques. Es documenta que un canó d’aigua de la font de la Vila anava al Temple, a l’abeurador del Temple i a l’hort d’en Cresques, jueu bruixoler.

Dia 2 de setembre de 2007, coincidint amb la VIII Jornada Europea de la Cultura Jueva, va tenir lloc la inauguració de l'estàtua en record al cartògraf Jafudà Cresques, obra de l'escultora Maria Isabel Ballester, ubicada a la plaça del Temple, molt a prop del Temple i de la Sapiència, on se situava la casa dels Cresques.

  • Dades d’interès

Mapa

  • Altres dades

Cresques Abraham
Ciutat de Mallorca, 1325? - 1381 a 1387?.

Jafudà Cresques
Palma, 1350? – Barcelona?, 1410 o 1427.

Curiositats
Dia 2 de setembre de 2007, coincidint amb la VIII Jornada Europea de la Cultura Jueva, va tenir lloc la inauguració de l'estàtua en record al cartògraf Jafudà Cresques, obra de l'escultora Maria Isabel Ballester, ubicada a la plaça del Temple, molt a prop del Temple i de la Sapiència, on se situava la casa dels Cresques.



lineasTornarlineasimprimirlineasenviar a un amiclineas
Vegeu rutes relacionades


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears