PROTAGONISTES
buscador

GEORGE SAND. Una escriptora romàntica

lineasVegeu rutes relacionades lineasTornarlineasimprimirlineasenviar a un amiclineas
George Sand
GEORGE SAND
L’escriptora George Sand, pseudònim d’Aurore Lucile Dupin, nasqué a París l’1 de juliol de 1804. Òrfena de pare als 4 anys, Aurore va viure la seva infantesa a casa de la seva àvia paterna, a Nohant, una casa de camp que marcà en part la seva vida i obra. L'any 1822 es va casar amb el baró Casimir Dudevant, amb qui tingué dos fills: Maurice (nascut l'any 1823) i Solange (nascuda l'any 1828). L’aleshores baronessa Dudevant se separà el 1830 del seu marit, i participà d’una agitada vida sentimental.

L'any 1831, ja instal·lada a París, publicà la seva primera novel·la, Rose et Blanche, que havia escrit en col·laboració amb Jules Sandeau, el seu amant, qui li va inspirar el pseudònim Sand.

En les seves primeres novel·les, assimila la recerca de la felicitat personal a una regeneració social. Així, Indiana (obra en què per primera vegada utilitza el pseudònim de George Sand, 1832) i Lélia (1833) són dues novel·les en to líric, en les que l'amor s'oposa als convencionalismes mundans i als prejudicis socials, com s'hi va enfrontar George Sand arran de les vivències amoroses successives amb Alfred de Musset (1833-35) i Frédéric Chopin. A l’època de Musset escriví les novel·les Jacques (1834), André (1835) i, un poc més tard, Mauprat (1837). Va viure amb el compositor polonès gairebé 10 anys (de 1838 a 1847).

El novembre de 1838 partí de viatge a Mallorca amb els seus fills i amb Frédéric Chopin. S’embarcaren a bord del vaixell El Mallorquín. Primerament s’allotjaren a Son Vent d’Establiments i, més tard, a una cel·la de la Cartoixa de Valldemossa, fins que el 13 de febrer de 1839 decidiren partir de l’illa. El 1841 publicà Un hiver à Majorque, obra polèmica on, a part de descriure el paisatge mallorquí, explica les incomoditats, disgusts i contrarietats que patiren, enfrontats directament amb els habitants de Valldemossa.

L'any 1841 fundà, juntament amb Pierre Leroux, la Revue Indépendante. D’aquest període, marcat pels seus ideals de canvi social i humanitaris, daten les novel·les Spiridion (1839), Compagnon du tour de France (1841) –considerada la primera novel·la francesa que té com a protagonista un obrer—, Horace (1842), Consol (1843), La comtessa de Rudolstadt (1844), El moliner d’Angibault (1845) i El pecat de Monsieur Antoine (1846).

George Sand va mantenir lligams amb demòcrates progressistes i celebrà activament, l'any 1848, la caiguda del rei Lluís Felip i la fi de la Monarquia. Amb la involució de Lluís Bonapart, es retirà a Nohant, on passà la major part de la resta de la seva vida. Va lluitar pels drets de les dones i per les seves idees polítiques, va mantenir amistat amb Flaubert i Théophile Gautier, i freqüentà els germans Jules i Edmond Goncourt.

Publicà diverses novel·les sobre la vida pagesa, que havia començat amb El pantà del diable (1846): François le Champi (1848), La petita Fadette (1849) i Els mestres campaners (1853). En la seva maduresa, escriví una sèrie de narracions idíl·liques: El marquès de Villemer (1861), Mademoiselle La Quintinie (1863) i Laura (1864). Va morir el 8 de juny l'any 1876, a l'edat de 72 anys, a Nohant. Victor Hugo declarà amb motiu de la mort de l’escriptora romàntica: «Ploro a una morta, i saludo a una immortal!».

  • Dades d’interès

Mapa

  • Data

París, 1804 - Nohant, 1876

  • Altres dades

Curiositats
El novembre de 1838 partí de viatge a Mallorca amb els seus fills i Frédéric Chopin. Primerament s’allotjaren a Son Vent d’Establiments i, més tard, a una cel·la de la Cartoixa de Valldemossa.

El 1841 publicà Un hiver à Majorque, obra polèmica on, a part de descriure el paisatge mallorquí, explica les incomoditats, disgusts i contrarietats que patiren, enfrontats directament amb els habitants de Valldemossa.

Obres destacades
Spiridion (1839)
Compagnon du tour de France (1841)
Horace (1842)
Consol (1843)
La comtessa de Rudolstadt (1844)
El moliner d’Angibault (1845)
El pantà del diable (1846)
El pecat de Monsieur Antoine (1846)
François le Champi (1848)
La petita Fadette (1849)
Els mestres campaners (1853)
El marquès de Villemer (1861)
Mademoiselle La Quintinie (1863)
Laura (1864)



lineasTornarlineasimprimirlineasenviar a un amiclineas
Vegeu rutes relacionades


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears