PROTAGONISTES
buscador

GASPAR BENNàSSAR I MONER. S’Arquitecte

lineasVegeu rutes relacionades lineasTornarlineasimprimirlineasenviar a un amiclineas
Gaspar Bennàssar i Moner
GASPAR BENNàSSAR I MONER
Gaspar Bennàssar i Moner nasqué a Palma el 18 d’agost de l’any 1869, a una casa del carrer de Vallseca. Estudià el Batxiller a l’Institut Balear, ubicat aleshores a l’antic col·legi jesuïta de Monti-sion. El 1899 obtingué el títol d’arquitecte a l’Escuela Superior de Arquitectura de Madrid. El 30 de desembre d’aquell any fou nomenat arquitecte diocesà de Menorca.

El 1900 realitzà els plànols del Teatre Líric, edifici que seria enderrocat el 1968. El 1901 obtingué per oposició el càrrec d’arquitecte municipal de Palma, plaça que conservaria fins a la seva mort. Fou el principal encarregat de dirigir l’execució del Pla d’Eixample, projectat per Bernat Calvet. Una de les seves primeres actuacions, de gran envergadura urbanística, fou dirigir a partir de 1902 l’enderrocament de les murades, amb l’obertura de les avingudes i dels carrers de l’Eixample.

El 1903 es casà amb Amèlia Munar, amb la que tengué tres fills. Fou un autor molt prolífic, no debades era conegut amb el sobrenom de “s’Arquitecte”. La seva obra s’inscriu dins un llenguatge eclèctic i historicista, però amb aportacions molt importants dins l’estil modernista. El 1904 projectà l’edifici de la Caixa d'Estalvis, d’influència modernista. El 1905 realitzà la urbanització de la Plaça d’Espanya, amb la popular Estació Meteorològica (1910). El 1906 dissenyà l’Escorxador Municipal, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts, edifici inaugurat el 1909. Un altre edifici modernista, clarament del corrent Art Nouveau, és la seu dels magatzems L’Àguila, de 1909, projecte signat amb Jaume Alenyà, amb qui compartia despatx d’arquitectura. El 1906 també dissenyà l’Hotel Príncep Alfonso, de Cala Major. El 1909 projectà l’edifici del Triquet, d’estil neomudèjar, com l’anterior.

Les obres de Bennàssar –ell signava Bennazar— segueixen a ritme vertiginós: el 1910 dissenyà i dirigí les obres del Passeig de Sagrera, el 1912 inaugurà l’Escola Graduada, el 1916 acabà l’edifici del Bar Cristal, amb elements modernistes integrables dins el corrent sezessionista, i el 1918 realitzà les escales del Mirador de la Seu.

L’etapa més tardana de Bennàssar (1920-1933) és dominada per un llenguatge eclèctic i neobarroc, amb algunes obres neorenaixentistes. Tanmateix, té també obres neogòtiques, com l’església parroquial d’Esporles, beneïda el 1923, i la impressionant torre campanar de l’església dels Dolors de Manacor (1929). Obres significatives d’aquesta època són Can Tous (1922), Can Bibiloni (1928), Cas Nét (1929) i la plaça de toros, el famós Coliseu Balear (1929), a més de l’edifici de l’antic Cinema Born (1931).

Morí el gener de l’any 1933 a Barcelona, mentre participava en un congrés d’arquitectura. El 1996 fou nomenat Fill Il·lustre de Palma.

  • Dades d’interès

Mapa

  • Data

Palma, 1869 – Barcelona, 1933

  • Altres dades

Curiositats
Fou el principal encarregat de dirigir l’execució del Pla d’Eixample de Palma, projectat per Bernat Calvet. Una de les seves primeres actuacions, de gran envergadura urbanística, fou dirigir a partir de 1902 l’enderrocament de les murades, amb l’obertura de les avingudes i dels carrers de l’Eixample.



lineasTornarlineasimprimirlineasenviar a un amiclineas
Vegeu rutes relacionades


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears