PROTAGONISTES
buscador

BALTASAR PORCEL. L’escriptor mediterrani

lineaslineasTornarlineasimprimirlineasenviar a un amiclineas
Baltasar Porcel
BALTASAR PORCEL
Baltasar Porcel i Pujol va néixer el 13 de març de 1937, en plena Guerra Civil, a Andratx, municipi del ponent de Mallorca. Després d’acabar els estudis primaris al seu poble, anà a estudiar Comerç a Palma. Aviat començà a publicar articles en diaris i revistes mallorquins. Les seves primeres narracions foren en castellà, però en 1956 ja publicà el primer conte en català, titulat «L’odi». El 1959 guanyà el Premi Ciutat de Palma de Teatre amb l’obra «Els condemnats». El mateix any publicà el conte «Els penjats», i després «La lluna feliç», ambdós recollits a Crònica d’atabalades navegacions.

El 1960 guanyà el Premi Ciutat de Palma de Novel·la amb Solnegre. Aquest mateix any es traslladà a Barcelona, on residí habitualment fins a la seva mort, sense perdre el contacte amb Mallorca. Començà l’activitat periodística el 1963 a Serra d’Or, i el 1966 col·laborà, entre d’altres publicacions, amb Destino i La Vanguardia. Emprengué una línia assagista i una altra de cronista de viatges. Obtingué el premi Espejo de España (1978) pel seu assaig La revuelta permanente, i publicà llibres de viatges de gran ressò, com ara China: una revolución en pie, o Camins i ombres.

El 1983 fou nomenat fill il·lustre d’Andratx. L’any 2002 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, i el 2007 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Morí a Barcelona l’1 de juliol de 2009.

La seva obra literària té en el món mediterrani un dels seus puntals bàsics. Una gran força narrativa i un lèxic ric completen l’estructura narrativa. Inicialment, els temes tracten sobre la seva Mallorca natal: Solnegre (1961) se centra en el món rural mallorquí; La lluna i el "Cala Llamp" (1963) tracta del món dels mariners; Els escorpins (1965) s’endinsa en el món rural; Els argonautes (1968) tracta sobre els contrabandistes; Difunts sota els ametllers en flor (1969) i Cavalls cap a la fosca (1975) representen la culminació d'un microcosmos mitificat de sagues familiars.

Porcel també ha escrit teatre, reunit en un volum en 1965 sota el títol de Teatre. A finals dels anys 1970, tracta nous aspectes literaris, com els de temàtica xinesa, a Reivindicació de la vídua Txing (1979), o africana, amb Les pomes d'or (1980) i Els dies immortals (1984). Les illes encantades, de l’any 1984, és una crònica de les Balears en clau de prosa poètica. Amb Les primaveres i les tardors (1986), retorna al clan familiar. A Lola i els peixos morts (1994), explora la Barcelona política i cultural. Amb el Món i l'Home, planteja un monòleg interior des d'una perspectiva més científica i filosòfica, existencial. Ulisses a alta mar (1997) constitueix el xoc entre un món idealitzat i la lluita del món real. A El cor del senglar (2000), desplega un món d’aventura, vital i misteriós. Més recentment ha publicat L'emperador o l'ull del vent (2001), Olympia a mitjanit (2004) i Cada castell i totes les ombres (2008).

  • Dades d’interès
  • Data

Andratx, 1937 – Barcelona, 2009.

  • Altres dades

Obres destacades
• 1961 Solnegre
1968 Els argonautes
1986 Les primaveres i les tardors
1994 Lola i els peixos morts
• 1997 Ulisses a alta mar
• 2000 El cor del senglar
• 2001 L'emperador o l'ull del vent
• 2004 Olympia a mitjanit
• 2008 Cada castell i totes les ombres

Premis

Premi Ciutat de Palma de Novel·la, 1960
Espejo de España, 1978
Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, 2002
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 2007

  • Enllaços d’interès

Lletra



lineasTornarlineasimprimirlineasenviar a un amiclineas


PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), Conselleria de Turisme i Esports · Illes Balears Institut d'Estudis Balearics Illes Balears